Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Fer riure el públic és com marcar un gol al Camp Nou contra el Madrid»

Joan Pera va presentar dijous passat al pàrquing de la Casa Caritat l’obra de teatre Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes


image

VIC | Sergi Zorrilla Cubells- Què et va passar, fa uns quants anys, en mig d’una representació al carrer Verdaguer de Vic?
Aquí a la ciutat de Vic sempre he viscut anècdotes! Quan encara no era Joan Pera sinó que era un actor més, en mig d’una representació a l’aire lliure es va posar a ploure d’una manera exagerada. A més, l’obra es titulava Aigües encantades! No es podia titular de cap altra manera!
Una altra anècdota va ser quan vaig venir amb en Paco Moran a fer La extraña pareja i el públic va començar a cridar: en català!, en català! Jo em vaig mirar en Paco, que estava un pèl molest, i li vaig dir: Paco, estem a Vic!
Òscar: una maleta, dos maletes, tres maletes, aquest és el títol de l’obra que ens presenteu avui a la nit. Explica’ns de què es tracta.
Abans de res, cal dir que és una de les grans obres de la literatura clàssica francesa. És una obra que a França es representa gairebé cada any, com aquí a Catalunya els Pastorets. En l’obra hi trobarem enamoraments que un pare no accepta, la filla aleshores es fa la prenyada i el pare es pensa que el xicot és un però realment és un altre… I a sobre hi ha uns diners pel mig. És tot molt caòtic però al mateix temps molt divertit.
L’obra finalment té un desenllaç esplendorós, el més divertit de l’història. Em serà molt difícil trobar una altra comèdia tan divertida com aquesta. És realment fantàstica.
Com t’has sentit amb el personatge que representes, en Florenci Costabella?
M’ha estat difícil adaptar-me al personatge perquè represento un empresari ric, mandon i putero i jo mai he estat res d’això! Tot i així, m’ho passo molt bé representant-lo i veig que a la gent també li agrada veure com ho faig.
Us ho vau arribar a imaginar en algun moment que l’obra tindria l’èxit que ha tingut?
No, no! A mi al principi no m’agradava aquesta obra però tothom deia que era sensacional i poc a poc em van acabar convencent. A més, treballo amb un grup molt bo on hi ha personalitats com la Lloll i això també ha estat clau a l’hora de tenir èxit. Som una gent molt entregada al joc escènic.
Trobes a faltar treballar amb en Paco?
A vegades m’ho pregunto però la meva relació amb el públic és molt personal. Si que és cert que en Paco i jo hem creat gairebé uns institució i la gent ens estima als dos però jo sol també m’ho passo molt bé. Sempre he tingut un sentiment bastant individual sobre l’escenari.
Us tornarem a veure els dos junts?
Aquest hauria de ser el final feliç perquè la gent ho espera amb moltes ganes i encara que sol fos per satisfer aquest públic, ja val la pena organitzar alguna cosa plegats.
Jo pensava que sense el Paco, ningú em vindria a veure perquè com t’he dit, la gent ens veia als dos com a una sola persona, però al final, aquesta obra ha esdevingut un esclat. Podríem anar a la mateixa ciutat durant quatre o cinc dies i omplir les butaques tots els dies.
Per altra banda, l’obra que està fent el Paco també està tenint molt d’èxit. Això vol dir que els dos per separat també funcionem i hem ensenyat a l’empresari que amb els dos per separat, ell té el doble de beneficis. Mentre això duri, els empresaris “voldran munyir la vaca”.

Posted by . on 07/17 at 04:02 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Festival solidari per a l’Equador

Article anterior : Buscar l’equilibri a través de la tècnica metamòrfica

<< Tornar