Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Havies de vigilar de no trepitjar cap caiman quan entraves a l’aigua»

El rodenc Jaume Tolosa és segon a la Jungle Marathon, una cursa de sis dies a la selva amazònica

Jaume Tolosa ha superat amb nota un nou repte. Segon a la Jungle Marathon, una cursa de 220 quilòmetres al llarg de sis dies per la selva amazònica, reconeix que l’enemic principal va ser la forta calor i la humitat.  Després d’haver participat a proves africanes extremes com la Marathon des Sables, la Transahariana o la Libian Desert, qualifica l’experiència a la seva de molt positiva.

RODA DE TER | Pep Portet.-  Com la podem definir aquesta Jungle Marathon?
Primerament, completament diferent de les altres. Les més dures per mi són les non-stop…no és el mateix fer 220 quilòmetres en sis dies que fer-ne 270 sense parar. Ara, aquesta té el component del terreny, haver de córrer en comptes del desert enmig de la selva de l’Amazones, canvia. I clar, la temperatura i la humitat, i el terreny, la fan dura també.
Abans de marxar, deies que trobaríeu piranyes, caimans, jaguars…que trobaríeu de tot. Heu trobat tot aquest bestiari?
No. Sabem que hi són. Hem travessat nius nedant i les piranyes hi eren, però teníem molt clar –la organització ens ho va deixar molt clar també- que els animals aquests només ataquen en cas de ser sorpresos. I les piranyes, bé, és mentida que ataquin a la gent, ni que tinguis una ferida oberta no et vénen a atacar. Per tant, sabíem que hi eren… i era molt agradable travessar el riu nedant sabent que tenies piranyes al voltant teu… però bé, cap problema.
Una de les recomanacions que us feien era que abans d’entrar al riu, per on entràveu, sobretot, que no trepitgéssiu cap caiman, perquè després és quan us podien atacar…
Exacte, per això mateix, per no enganxar-los sorpresos. Si tu, hi ha un animal que està tranquil·lament reposant i li fots el peu al coll, evidentment es rebotarà i t’atacarà, serà el primer que farà. Per tant, l’única precaució que has de tenir és no enganxar a cap de desprevingut.
En vareu arribar a veure, però, algun de jaguar, algun animal d’aquests encara que fos de lluny?
No, jo no. Jo vaig veure una taràntula grossa com la meva mà i un parell de serps, però no massa grosses tampoc. Sé que hi ha anacondes i aquestes coses, però jo no vaig veure res.
I a més aquí no deu ser, com per exemple a la Transahariana, que tens visions i coses estranyes…
No. Hi va haver gent que si que se li va fer llarga. Jo l’etapa llarga, de 90 quilòmetres, la vaig fer en 14 hores i 54 minuts i hi va gent que la va acabar l’endemà al vespre, o sigui que li vaig treure 24 hores. L’etapa llarga tenia 40 quilòmetres de selva i llavors sorties a fora. El que no sortia de la selva a les quatre de la tarda, el tallaven i s’havia de parar i quedar al punt de control, perquè no es podien permetre el luxe que corregués gent per la selva de nit.
Sis dies de cursa, diferents quilometratges, quin tipus de terrenys us vareu trobar? Què ens pots dir de la selva, com era?
Començant pels animals, que està clar que hi són, que viuen allà i quan et donaves compta i era la nit, hi havia una hora o hora i mitja a la nit que, és molt curiós perquè fins i tot feia por. Estaves allà dormint a l’hamaca i era com si la selva es tornés boja, com si es barallessin tots els animals, un crits immensos. Però passada aquella hora, tot tornava a la pau. És molt curiós, no sé exactament a què és degut. I del recorregut, doncs la selva jo me la imaginava més planera i no hi ha res pla, són tots desnivells. Unes pendents que t’havies d’agafar tant per pujar com per baixar dels llocs. Un fart de travessar rius, fangars… bé, això era el més divertit de tot. I a més va molt bé, perquè tot el dia vas acalorat i poder-te ficar a un riu realment és un luxe. Et relaxa, i et baixa la temperatura corporal.  Jo vaig tenir problemes a la tercera etapa, que hem vaig començar a trobar molt calent, com si tingués febre i era això, una pujada de temperatura per la calor i la humitat, i al cap de mitja hora o tres quarts vam arribar a un riu, m’hi vaig tirar i vaig estar tres minuts surant al riu de cara avall… i va ser una delícia. Vaig sortir d’allà i vaig començar a córrer com si no hagués passat res.
Vas fer tota la cursa amb un company del Jungle.cat, Xavier Marina, i vareu quedar en segona posició darrera d’un americà que us va treure al final poc més de tres hores. Estava molt fort aquest americà?
Ell els dos últims mesos abans de la cursa va deixar feina i família i va estar vivint a Florida per aclimatar-se a la temperatura i la humitat que es trobaria a la selva. Vulguis que no era un gran avantatge. Jo vaig córrer molt més còmode els dos últims dies, tot i que estava cansat, que els primers dies que anava d’aquí, amb una temperatura més aviat fresca i allà em vaig trobar amb una xafogor insofrible: 35 i 38 graus i 100% d’humitat. I és terrible, tot el dia està moll, suat. És impossible anar sec.

Posted by . on 10/28 at 08:58 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Contra l’estrès neix el maquillatge express

Article anterior : Palafrugell

<< Tornar