Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«He fet aquest llibre perquè creia que s’havia de fer i ningú es decidia»

Llibreter de professió, Biel Barnils acaba de publicar el seu primer llibre amb Màrius Serra com a protagonista

Fill de Barcelona, Biel Barnils es va instal·lar a Torelló ara fa tres anys. Als seus 34 anys ha dedicat bona part de la seva vida a la cultura i la llengua treballant en tasques de gestió cultural, però també en el món de la televisió «tant davant com darrere de la càmera», tal com explica ell mateix. Dimarts el Casino de Vic va acollir la presentació del seu primer llibre , en un acte que va comptar amb Quimi Portet i el mateix Màrius Serra.

VIC | Montse Mir.- Fill de Ramon Barnils, reconegut per tothom com un gran defensor de la independència professional i del periodisme crític, Biel Barnils ha estat sempre relacionat amb la llengua i la cultura en general. Però no ha estat fins ara que ha “gosat” publicar el seu primer llibre, ‘L’Orgia Verbal. Converses amb Màrius Serra’, que va presentar aquest dimarts al Casino de Vic. Per tant hauríem de començar per aquí, què ha fet que et decidissis a publicar aquesta primera obra?
No és que jo em decidís a publicar un llibre. El que passa és que feia molts anys que pensava que aquest llibre s’havia d’escriure i com que ningú ho feia em vaig decidir a fer-ho jo. Perquè moltes vegades ens queixem que les coses no es fan o no estan bé, però mai ens hi posem i, com que és una cosa que jo sempre critico, em vaig decidir. A més, en aquest sentit he reconèixer que el fet d’haver fet prop de 100 entrevistes a Canal Català Osona, també em va ajudar a perdre la por i a llançar-m’hi.
Per què creies que era necessari escriure aquest llibre?
La idea em va sorgir quan, el 2006, el meu germà, en Ton, va crear l’editorial Edicions DAU, en què hi ha la col·lecció Retrats on s’explica la vida de catalans coneguts pel gran públic, que viuen un moment ascendent a les seves carreres professionals i que, a partir del seu retrat, serveixin per explicar el país i el moment que ens ha tocat viure. És evident que en Màrius Serra respon perfectament a aquest perfil.
Per tant el llibre és això, un retrat de la vida de Màrius Serra?
El llibre, com el seu títol indica, és la transcripció de les converses que vam mantenir en Màrius i jo durant 15 hores.
Però és una transcripció literal?
Per elaborar el llibre el primer que vaig fer sí que va ser una transcripció literal i, a partir d’aquí, va començar el procés de treballar la llengua per fer-ho més bonic, arreglar-ho, però no massa, perquè volia que el llibre donés la sensació d’oralitat, que no perdés l’espontaneïtat de les converses i de la manera com van anar.
Sense ànim de treure’t mèrit, però una conversa amb tu i en Màrius Serra poques coses hi devia haver per arreglar.
És cert que en Màrius diu pocs barbarismes i en aquest sentit he tingut poca feina. Però sí que hi va haver el treball d’arreglar tota aquella conversa, tot i que, repeteixo, he volgut ser molt fidel al que vam dir.
El llibre és, doncs, més un treball periodístic que no literari?
No, també hi ha literatura. De fet, a aquest mètode m’hi ha portat el propi personatge. Segurament si el protagonista hagués estat el José Maria Aznar, segurament hauria sortit quelcom molt diferent, perquè potser no és tan bon orador… Però en el cas d’en Màrius Serra vaig tenir clar que no havia de tocar res.
Deixant de banda la forma i abans d’entrar en el fons, el que primer hauríem d’explicar és d’on ve aquest títol, ‘Orgia verbal’, perquè en realitat només sou dos?
En realitat el primer títol en què vaig pensar va ser incontinència verbal, per donar aquesta idea de la manera com parla en Màrius Serra. Perquè, en realitat, existeix una malaltia que les persones que la pateixen no poden parar de fer jocs amb la llengua. En Màrius no pateix aquesta malaltia, però déu n’hi do. És per això que em feia gràcia aquest títol, però a en Màrius i a l’editor no els va agradar massa perquè deien que els feia pensar en el lavabo i al final es vam decidir per l’”orgia”.
Una orgia que dura molta estona i en què parleu de molts temes?
Sí, he de dir que cap de les converses estava preparada i en Màrius no sabia mai quines preguntes li faria, l’únic que sabia prèviament era el tema. I el primer de què vam parlar va ser de la seva vida. Des que va néixer el maig del 63 fins al dia que fem l’entrevista.
També deveu parlar de l’obra, m’imagino.
Sí, també és cert que hauria pogut anar junt amb el capítol de la seva vida, però vaig preferir separar-ho. A més també parlem del món literari i de tot el que l’envolta, és a dir els premis, les capellets, la hipocresia, etc. A banda, també  hi ha un capítol dedicat al periodisme, que és un tema que a mi m’interessa molt. Perquè jo no sóc periodista, però el meu pare ho era, el meu germà també i diguem que em toca de prop.

Posted by . on 12/16 at 11:05 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Ashton Kutcher, un clar exemple de l’estil Trendy

Article anterior : Veus Diverses i Chaya amb Chamba

<< Tornar