Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Hem estrenat a Calldetenes perquè té un teatre magnífic i a 20 minuts de casa»

Sense sorpreses. Tal com es preveia el Teatre Auditori de Calldetenes es va omplir divendres de públic que volia veure la primera obra de Teatre de Guerrilla després que el grup s’hagi escindit i Quim Masferrer s’hagi quedat sol dalt de l’escenari. Una dolça estrena, doncs, per aquest actor de Sant Feliu que té una especial estima per aquest municipi osonenc «on és fàcil que estrenem properes obres».

CALLDETENES I M. Mir.- A finals d’abril es va saber que Carles Xuriguera i Rafel Faixedas han decidit deixar el reconegut i televisiu grup Teatre de Guerrilla. Una decisió que sorprès tothom ja que feia dotze anys que treballaven conjuntament amb el director, actor i autor de les produccions d’aquest grup satíric, Quim Masferrer que ara s’ha quedat sol dalt de l’escenari.
Tothom coneix Teatre de Guerrilla, però ho coneixem sobretot com una companyia de tres actors, té vida la companyia sense en Carles i en Rafael?
És evident que després de dotze anys junts, el fet que en Carles i en Rafael hagin decidit fer un canvi d’etapa i deixar la companyia és un canvi important. Però és una decisió que han pres i que és molt respectable. Ara bé, hem de recordar que Teatre de Guerrilla no sempre hem estat tres actors, dalt de l’escenari sempre hi ha hagut els actors que necessitem per a cada espectacle, el primer vam ser dos i en algun cas hem arribat a ser fins a cinc persones a l’espectacle Europa. Tot i així, no es pot negar que el canvi és important. Però la veritat és que jo estic convençut que aquest teatre guerrillero, una mica crític encara té moltes coses a dir, té molta corda.
Però què ha passat, us heu barallat?
De cap manera, som molt amics. De fet en Carles i en Rafel no abandonaran la companyia fins després de l’estiu, quan hàgim acabat la gira de Fum, l’obra d’aquesta temporada.
De fet, tu ja havies estat l’autor i director de tots els espectacles?
Sí, des que vam néixer, el 1998, a la Guerrilla ens repartíem sempre la feina i a mi em tocaven les autories i les direccions, és per això que crec que encara no hem dit tot el que havíem de dir.
I ara les diràs tu sol?
No ho sé. De moment en aquest primer espectacle que hem muntant sí que estic jo sol, però és que l’espectacle ho demana. El que volíem era explicar un Xarlatán, i aquest personatge ha d’anar sol.
Però havies estat mai sol a l’escenari? No, no havia estat mai sol i la veritat és que m’ho he pres com un repte personal, que també ve de gust, després de tants anys.
No acabes paranoic, fent d’autor, director i actor?
No més del que estava, perquè tot que sí que dirigeixo i interpreto l’obra, m‘he acompanyat de molta gent que col·labora com és el cas Xavier Vilà, actor i ajudant de direcció d’Els Joglars que és codirector de l’espectacle. A més també hem comptat amb l’ajuda de Josep Maria Lari (Mag Lari), que és un bon amic i un bon company de feina i de tots els membres de la companyia que hem treballat junts durant tots aquesta anys.
I tot aquest nou treball has volgut estrenar-lo a Calldetenes, perquè?
Perquè amb la companyia ja havíem vingut a fer un stage i vam quedar enamorats d’aquest teatre. Té unes condicions magnífiques i ens hi hem trobat molt bé, tant a l’hora de treballar, com el públic que sempre omple el teatre. A banda, que és a 20 minuts de casa, perquè nosaltres tenim la seu aquí a Arbúcies, és a dir que si ens deixen no serà l’última vegada que estrenarem aquí.
I al nou teatre Atlàntida no tens ganes d’anar-hi?
Moltíssimes. No l’he vist però m’han dit que és excepcional i crec que aquesta ciutat se’l merexia un equipament com aquest, perquè hi ha molt públic, molta gent amb ganes de veure coses. És a dir, que a la que tinguem una oportunitat vindrem, si pot ser a portar-hi El Xarlatán.
Sí, aquest espectacle que vas estrenar divendres a Calldetenes i que encara no ens has explicat de què va?
Amb El Xarlatan hem volgut rescatar la figura romàntica d’un personatge tan excèntric i alhora entranyable com és la del xarlatà, que anava de poble en poble oferint remeis, beuratges, en definitiva, solucions definitives i miraculoses a tot tipus de problemes.
És una obra històrica, doncs?
En absolut, perquè és evident que avui dia hi ha molt de xarlatà; a les tertúlies radiofòniques, a la televisió, etc. A banda, també en trobem molts en totes aquestes disciplines com l’homeopatia, l’acupuntura, el Rei-Ki, el tantra, la cronoteràpia, el biofeedback.
Vaja que és un xarlatà d’avui dia?
I tant, perquè, com sempre hem fet a Teatre de Guerrilla, el que ens agrada és fer espectacles d’humor, populars, però amb la destral amagada a l’esquena. És a dir, amb una visió àcida, irònica i còmica sobre aquesta realitat que ens envolta avui dia centrada en règims, dietes, tractaments, i teràpies alternatives.
I partir d’aquí què passarà, Teatre de Guerrilla continuaràs sempre tu sol dalt de l’escenari?
No ho sé, de moment presentem aquest i quan tingui ganes de dir alguna altra cosa després veurem què és el que necessitem per explicar allò que volem dir.
I a la televisió hi tornaràs, perquè ha estat una gran plataforma de popularitat de Teatre de Guerrilla?
Sí, tenim projectes que es comencen a perfilar, però de moment estem amb El Xarlatán i de mica en mica anirem concretant el que ha de venir.

Posted by . on 05/13 at 10:20 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Centelles acull la trobada comarcal de teatre

Article anterior : Una osonenca ofereix ajuda als refugiats birmans a través de “Colabora Birmania”

<< Tornar