Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«La medicina s’ha transformat i millorat de manera espectacular»

Josep Bruch s’acaba de jubilar després de 42 anys com a Cap Administratiu de la Delegació d’Osona del Col·legi de Metges de Barcelona

Fill de Sant Hipòlit de Voltregà i vigatà d’adopció, Josep Bruch ha dedicat tota la seva vida laboral al Col·legi de Metges. Durant tot aquest temps ha viscut la transformació que ha patit la medicina i ha estat protagonista de molts d’aquests canvis.
D’entre ells està especialment content d’haver format part de la creació de l’Escola d’ATS que, juntament amb l’Escola Universitària de Mestres “Jaume Balmes”, van ser l’origen de la Universitat de Vic.

VIC | Montse Mir.- Fa 42 anys que vas entrar a la delegació osonenca del col·legi de metges de Barcelona, concretament el maig del 68, com va ser aquella entrada?
Doncs la veritat és que hi vaig entrar extraoficialment, perquè aleshores, la Delegació osonenca del Col·legi no existia. No tenien un espai físic propi. Jo estava al carrer de Sant Antoni, en la Mancomunitat núm 408, i atès que el Dr. Josep M. Arimany, pare de l’actual president, vivia allà davant mateix, ens vèiem cada dia, i, amb ell, de mica en mica, anàvem fent coses i vam començar a donar serveis. Finalment, l’any 1972, es va construir l’edifici on es va ubicar la Delegació, que ja va ser oficial, i on encara és avui dia. Jo ja vaig anar cap allà, i del 1972 fins ara, no me n’he mogut.
Són, doncs, molts anys i, per tant, ha estat un protagonista d’excepció de l’evolució de la medicina a Osona, ha estat important el canvi?
Sí, i molt espectacular. Quan vaig començar encara hi havia el Instituto Nacional de Previsión (INP), que va ser l’origen del que és actualment la Seguretat Social, però que, evidentment, funcionava molt diferent. Llavors, l’INP es va separar en dues parts, la econòmica o tresoreria i l’assistencial, i fins ara.
Amb tot plegat hem aconseguit millorar?
Molt, en tots els aspectes. Per exemple, les noves tecnologies han fet una aportació immensa a la medicina. Avui, gràcies a això, els metges tenen una sèrie de valuoses informacions que abans eren impensables, i els ajuda molt a fer millor la seva feina, la qual cosa repercuteix en el benestar i la comoditat dels pacients.
La comoditat?
És clar, perquè quan jo vaig entrar, la majoria de proves mèdiques importants, i fins i tot algunes radiografies, s’havien de fer a Barcelona, i en canvi, avui, pràcticament totes les proves es poden fer a Vic. Des de ressonàncies magnètiques fins a escàners, per posar algun exemple. Això ens dóna uns avantatges extraordinaris, però és que, a més, no podem comparar el servei ni els nivells tècnics que hi havia abans, quan a la ciutat només teníem l’Hospital de la Santa Creu i L’Aliança, amb ara, que hi ha un centre de la magnitud del Consorci Hospitalari de Vic. Allà hi ha una quantitat de serveis molt extensa, i un nombre extraordinari de professionals
Sí, però també hi ha queixes i, sobretot, per les esperes que han de fer els pacients tant per demanar hora per visitar-se a l’especialista, com per programar operacions com per, i sobretot, per l’atenció al servei d’urgències.
Sempre hi ha coses a millorar, però el canvi en positiu és més que evident, perquè als inicis de la meva època, no és que t’haguessis d’esperar perquè t’atenguessin a urgències, és que, gairebé no existia, aquest servei. Jo, per exemple, en una ocasió en què el meu fill de només tres mesos va tenir un problema mèdic un diumenge, sort en vaig tenir dels contactes que tenia amb els metges, perquè si no hagués pogut trucar a un amic, potser no l’hauria pogut atendre ningú.
Aquestes millores, tal com les expliques, són evidents. Però també és veritat que una de les realitat d’avui dia és que els metges contra més bons són, més marxen. Per què passa això, aquí no els tractem prou bé?

Posted by . on 10/15 at 10:00 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: ‘El Sàhara Occidental és una realitat per a conèixer-la i lluitar per a canviar-la’

Article anterior : Un dolent entranyable

<< Tornar