Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«La ‘moguda’ urbanística viscuda a Vic crec que s’hi havia d’afegir»

Miquel Cañellas ha volgut recuperar en aquesta reedició una obra que analitza els orígens de la ciutat de Vic des dels temps més remots, des de l’època dels ibers i els romans fins a l’actualitat. Una de les novetats d’aquesta edició és la incorporació d’un apèndix on s’hi afegeixen les novetats des de l’inici del nou mil·lenni fins a l’actualitat. L’obra, basada en estudis de recerca de diferents historiadors, també compta amb una important part gràfica, fotografies i il·lustracions antigues que mostren l’evolució al llarg dels anys de la capital d’Osona.

VIC | A.G.- El vigatà Miquel Cañellas acaba de reeditar juntament amb Osona Comarca, una de les seves obres, “Cròniques urbanes. De l’antic raval d’Ausona a la ciutat del nou mil·lenni”. L’obra ofereix un repàs a la història de la capital d’Osona, de dels seus orígens ibèrics i romans fins a l’actualitat. La nova edició ofereix una ampliació a l’anterior versió en el seu apèndix, incorporant-hi els aspectes més recents que han succeït amb l’entrada del nou mil·lenni.
El nou llibre incorpora una ampliació respecte l’anterior treball.
Si, l’anterior el vam editar l’any 2002, però fins ara, a Vic, hi ha hagut molta moguda, a tots nivells, a nivell urbanístic, a nivell d’edificacions, etc. Han estat uns canvis polítics que també han representat un canvi de dinàmica en la forma de relacionar-se amb el que és el consistori, amb la gent i tots els grups, així com amb els barris. Això era com una espina que em quedava clavada, que pensava que s’havia de tornar a explicar, Vaig veure que hi havia possibilitats de que el llibre sortís, ja que hi havia hagut molta gent en el seu moment que no el va poder tenir perquè es va esgotar.
És un llibre que hi trobem una gran història de Vic. Des d’on comença aquesta recerca?
La part d’història jo diria que és una síntesi del treball dels historiadors. Evidentment no m’invento res, el que si que és la forma d’explicar-ho que és pròpia. Seria una “nervadura” del que és l’explicació, imaginar-se la ciutat com va creixent. L’obra comença gairebé a partir del que és la ciutat romana, perquè de la part ibèrica, que és prèvia, gairebé no hi ha restes de l’època a Vic. Això es cita al llibre, però es podria considerar que comença a partir dels segle II aC. Vaig consultar-ho als arqueòlegs, per tant el llibre engloba des de l’època romana fins a l’any 2000 que el tanco amb l’acomiadament del segon mil·lenni. La història d’Osona pròpiament dita comencem una mica abans, perquè l’antic raval d’Osona es diu així de l’època quan el comte Guifré va repoblar el territori a partir del segle IX i es va refundar la ciutat a sota el riu i és allà on s’hi fa la seu bisbal i la catedral. És necessari que hi hagi aquesta part prèvia perquè s’entengui la història, però de fet el gruix fort comença ja amb els comtes i els comtes reis, i fins a l’actualitat.
Com es fa aquest procés de recerca?
Hi ha el llibre bàsic de l’història de Vic, el del Dr. Junyent, que és un bon volum que evidentment té en compte treballs anteriors. A partir d’aquí, vaig buscar temes més especialitzats com algun medievalista, gent que ha treballat el segle XIX, com els Figerola o en Xavier Tornafoch. També el període de la Guerra Civil, es força complex i explicar-ho en tres planes no deixa de ser una gosadia però no es pot passar per alt. Bàsicament m’he basat en historiadors. La meva feina d’acoblar una mica tot això, és la forma de sintetitzar-ho a partir d’agafar els estudis que ja va publicar l’arquitecte Miquel Surinyach. Ell ja havia fet un catàleg molt important del que és la història arquitectònica de la ciutat, que ens serveix encara avui per valorar els edificis que cal recuperar, restaurar o rehabilitar. En aquest cas, tota aquesta gent que hi ha col·laborat queda citada en la bibliografia del llibre i els hi dec tota la informació que puc transcriure aquí.
Un toc d’història que també es veu complementat amb imatges històriques algunes d’elles.
N’hi ha algunes força inèdites que varem poder treure ja a la primera edició, una que és d’un particular i una altra que és el quadre pictòric realista, un dibuix totalment de l’època barroca, del s. XVIII, on es veu un Vic encara amb les muralles tancades i la catedral, que si algú s’hi fixa bé, encara es veu el campanar de l’antiga església rodona que en vam parlar fa un parell d’anys quan es van descobrir els vestigis. Són fotografies antigues.
Què hi podem trobar a la part més innovadora del llibre?
Al 2000 s’acaba la part més històrica, pròpiament dita, i comencen un seguit de reflexions urbanes i humanes que ja les vaig afegir com un apèndix final. La part més política i humana del llibre és més una crònica que una anàlisi. Tot el que aquests aspectes han comportat a nivell pràctic i a nivell urbanístic o a nivell de contacte amb les associacions de veïns. També s’inclou el tema del Consell de Ciutat que ha acabat creant-se i que també vol ser una alternativa o una ajuda a donar un estat d’opinió. Tot això ha de quedar redactat perquè s’entengui la velocitat dels canvis i de les noves realitzacions.

Posted by . on 07/08 at 10:13 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Cartellera del dijous 8 de juliol de 2010

Article anterior : Agenda del dijous 8 de juliol

<< Tornar