Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«La necessitat d’Àfrica t’obliga a aprendre»

Cristina Antolín Missionera a Yaoundé (Camerun)

VIC | Pep Portet i Ivette Ballesteros.- Mans Unides del Bisbat de Vic ha presentat durant aquests últims dies la campanya número 52 sota el lema “El seu demà és avui”. Per presentar-la s’ha comptat amb la presència de la missionera Cristina Antolín. Ella és cirurgiana, ginecòloga, metge en general i directora del Centre Hospitalari Dominicà Sant Martí de Porres del barri marginal Mvog Betsi de Yaoundé, la capital de Camerun. Antolín ha estat entrevistada al programa De Tots Colors de Ràdio Vic.
Ha estat durant 14 anys a la República del Congo i ara en porta 12 al Camerun. Porto gairebé 26 anys a l’Àfrica. Mitja vida. Quan vaig marxar per primer cop a Àfrica hi vaig anar amb un munt d’il·lusions perquè volia donar el millor de mi. 26 anys després m’he donat compte que jo he donat però també he rebut moltes coses a canvi. Sempre dic que el que sóc i el que tinc ho dec a Àfrica i als africans.
L’any 2008, amb el suport de Mans Unides, es crea l’hospital que ara dirigeix. S’han notat millores? Quan vaig treballar al Congo vaig fer-ho en un hospital molt diferent. Tenia molts menys mitjans i disposava d’unes infraestructures molt precàries. Fa 12 anys que estic a Camerun i gràcies a tota la gent que hi ha col·laborat ara disposem d’un hospital molt ben equipat. Estem lluitant contra la mortalitat infantil i la veritat és que es nota el progrés. Ara podem posar recursos mèdics a l’abast de les persones més pobres. Aconseguir coses com aquestes dóna molta satisfacció.
És cirurgiana, ginecòloga i metge en general. Vaig anar cap a Àfrica quan feia molt poc que havia acabat la carrera. Vaig aprendre una mica de cirurgia a Espanya i la resta ho he après tot a Àfrica. Allà els metges han de ser molt resolutius. Has de saber solucionar qualsevol cosa que t’arribi perquè no hi ha grans hospitals ni tampoc hi ha especialistes per poder consultar-ho. La necessitat et va empenyent a aprendre.
Amb quines situacions i malalties es troba a la consulta? Ens trobem amb malalties importants sobretot és perquè com que la gent no té mitjans econòmics, no hi ha mútues privades ni tampoc hi ha seguretat social; la gent espera molt a venir i quan es decideix la malaltia està molt avançada. Amb un matí hi pot haver 150 malalts amb malalties més greus que altres. Has d’anar actuant.
Els pacients han de pagar per venir a visitar-se a l’hospital? A Camerun tot es paga. Els hospitals de l’estat són públics però no són gratuïts. La diferència és que en aquests hospitals hi ha molta corrupció i el pacient ha de pagar moltíssim. Per exemple, quan s’ha d’operar ha de portar tots els productes necessaris per l’operació: el sèrum, les xeringues, els fils, el cotó... Després ha de pagar al cirurgià, a l’anestesista… A tots. Hi ha molta gent que mor als passadissos dels hospitals per no tenir prou diners.
Això és el que us va fer reaccionar. Exacte. Ens hem unit cinc congregacions de dominiques que treballem a Yaoundé, hem unit les nostres energies, el millor de cada una i tirem endavant aquest hospital. L’hospital no és gratuït perquè no ens deixarien, estaríem fent competència al govern. Que de fet ja ho fem. Els nostres preus són molt ajustats i donem facilitats de preu. Quan és una urgència el primer és curar-los i tractar-los i després ja vénen els diners.
Costa acostumar-se a aquest estil de vida? Al principi sí. Costa perquè al principi tens al cap una altra cosa del que és Àfrica. T’ho imagines i quan arribes allà topes amb la realitat que sempre és més dura del que has vist en fotos i que has pogut llegir. Quan arribes a Àfrica t’has de fer petita perquè has d’aprendre moltes coses, has d’aprendre llengües, com es camina per allà perquè és diferent… Si t’obres a aquest món, t’acaba cautivant.

Posted by . on 02/17 at 10:44 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Agenda del 17 al 23 de febrer de 2011

Article anterior : ImpeVic vol liquidar el Dijous Llarder

<< Tornar