Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

L’edat d’Or

La llista d’aquestes bandes és molt llarga, però en recordaré unes quantes: Alaska i Dinarama, música totalment pop; el tema “A quien le importa” es va convertir en tot un himne gai-lèsbic al seu moment. Radio Futura, un dels grups cabdals; amb temassos com “Escuela de calor”, “Semilla Negra”, “No Tocarte” o “Veneno en la piel”. Almodóvar McNamara, punk amb lletres descarades i travestisme de marujona a l’escenari, amb temes escandalosos com “Voy a ser mamá”. Siniestro Total, la bogeria que venia de Vigo; Duncan Dhu, sons indis; Golpes Bajos, també de Vigo, entre sinistres i poperos. La Mode, melodies senzilles, guitarres i caixes de ritme.
I Nacha Pop, Zombis, Kaka de Lux –música a destemps, en fi, una banda de friquis–, Azul i Negro, electrònica de banda ciclista i Loquillo i los Trogloditas, amb el seu àlbum El ritmo del garage, totalment vigent, potent i irrepetible. I per això, d’aquest àlbum, per a posar-hi la banda sonora n’he escollit el tema “Cadillac solitario” que et sorpedrà pels seus genials canvis de tempo.

Josep Llusà
Si parlem de l’edat d’Or del pop-rock espanyol, l’hauríem de situar entre els anys 1980 i el 1985. En aquests anys a Espanya hi va haver un autèntic Big bang del qual varen sorgir multitud de bandes. Aquest fenomen, i que per primera vegada se’ls hi prestés la deguda atenció va fer que fossin anys d’autèntica trempera. On es reflectia més era en el directe, en el qual músics i parroquians cantaven les cançons en una autèntica comunió.

Posted by on 01/27 at 12:55 PM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: L'homosexualitat representa cada cop menys un problema

Article anterior : La llei del més fals

<< Tornar