Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Les llunes de Jacint Verdaguer

3-Lluna de la Joventut (i 3)image

XXII
Els arbres passen,
passen morts
davant la mirada de l’home.

En el seu espai
senten palpitar les branques.

Les fulles els verdegen,
el tronc els dóna la saba,
centre de la seva existència,
déu de vida llarga.

Els xiprers perennes
sirenes de l’odissea del temps,
alts, majestuosos,
testimonis silenciosos
del passat, present i futur
de l’espècie humana.

Tristos i respectuosos
en el cementiri,
com elevant pregàries,
fantasmes en la nit,
siluetes misterioses
sota un llamp de lluna.
Quí els va posar al costat del sepulcre
per a acompanyar als morts?

Quí va dir que són malenconiosos,
fúnebres?…

Si la seva presència ens recorda
que encara malgrat la mort
existeix la vida
i tot es renova.

XXIII
Després de la mort del seu germà
un brigadier requeté,
Mossèn Galcerán
a la guerra civil se’n va.
Va penjar la sotana
per ser capità.

La tropa carlista
amb goig el rebrà.

A mossèn Cinto li diu:
“Vens amb mi,
o et vols quedar?”
Aquest li contesta:
“Lluito en una altra guerra,
és particular”.

A cura de les ànimes
que poblen tan perillós lloc,
en la seva labor apostòlica
es quedarà sol.
Un riu de sang
haurà de creuar,
el Ter ja no canta,
regant els camps
es posa a plorar.

Veus s’escolten en la foscor…

Matem el capellà
i el seu sagristà!

Posted by . on 07/25 at 11:02 AM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: Els osonencs disposen de més de 30 piscines municipals a l’aire lliure

Article anterior : La sabata de taló de l’escultor d’Alpens ja és a la Manxa dins la ruta Almodóvar

<< Tornar