Usuaris registrats:
Accedir-hi
Capítol 2 Josefina Vilaseca Alsina, per MErcedes Cruces
Josefina acostuma a patir de penellons a mans i peus. Li encanta arrencar caramells de gel i xuclar-los. A causa d’això els seus guants estan cremats pel fred. Algunes nenes s’en riuen d’ella i el seu pèl vermell, però sap defensar-se ja que té un rampell de geni molt viu, encara que de seguida torna a buscar-les per jugar amb elles altre cop. Els seus pares són religiosos. Ajuden el rector en aquells dies, Mossèn Josep Farrés, a tasques que aquest els encomana, com encàrrecs, petits arranjaments, etc. que fan sincerament i amb gust.
El desembre de 1951, la vida de la família Vilaseca canviarà fatalment. Un nou rector vindrà a substituir Mossèn Farrés, que ha mort recentment. Es tracta de Mossèn Ramon Vila Pujol, un home amb un passat tèrbol, fosc, i una obsessió pel sexe que li ha costat més d’un problema en altres parròquies.
Seria interessant saber què va ser del, potser pressumpte, assassi, Garriga. Enlloc no he trobat res sobre ell, encara que vaig sentir explicar que havia mort d’accident anys després. Un relat molt interessant, llàstima que no pugui continuar.
Article següent: Jordi Sarrate: "Jo visc d'art no de l'art"
Article anterior : I ara la previsió del temps...