Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Moralitat patriòtica

En el valle de Elah
De Paul Haggis Amb Tommy Lee Jones, Charlize Theron, Susan Sarandon i James Franco | EUA  | 2007  | DRAMA  |

Amb En el valle de Elah Paul Haggis torna al seu paper de consciència de la societat americana, aquesta vegada per il·luminar les nostres coves amb els efectes de la guerra. Tot i que la moral de la pel·lícula és una mica senzilla i Haggis ja comença a fer-se un xic repetitiu, ningú pot negar que és suficientment hàbil com per ficar el seu missatge conscienciador en mig d’una investigació sense que el públic més comercial es perdi o s’avorreixi.
El militar retirat Hank Deerfield (Tommy Lee Jones) rep una trucada informant-lo de què el seu fill, després de tornar d’Iraq, porta desaparegut dos dies, així que decideix anar a la seva base amb la intenció de trobar-lo i evitar-li el calabós. Per fer-ho recórrer a la detectiu Sanders (Charlize Theron), l’única dona detectiu en un poble petit, amargada pel continu menyspreu dels seus companys “mascles”. Deerfield comença la pel·lícula com el militar arquetípic: lleig, patriota, sentimental i cristià. A mida que va deslligant la història del seu fill, les seves conviccions comencen a tremolar al mateix temps que Haggis exposa el seu discurs -sobre els efectes de l’exèrcit a Iraq i dels efectes d’Iraq sobre l’exèrcit. En gran mesura gràcies als vídeos que el nanu ha anat gravant amb el seu mòbil en el país oriental, que resulten força poc subtils i fins a cert punt inverossímils (qui dimonis es juga la pell fent missions d’incursió mentre grava amb el mòbil?). Però a més, en la conversió de Deerfield, Haggis també juga amb la resta dels personatges. Mentre que l’exèrcit al que ell sempre ha estat fidel se li gira d’esquena, mentre els seus antics companys no l’ajuden, tots els personatges que l’antic militar jutjaria com immorals (Theron és una mare soltera, strippers, immigrants, etc.) són els únics que col·laboren amb ell, fins i tot de forma desinteressada. Només faltaria que periòdicament aparegués un recluta i li donés una clatellada a Tommy Lee Jones per accelerar el procés. Tots aquets detalls estan embotits dins de la investigació, que és el que realment mou la pel·lícula. De forma que la moralitat fabulesca mai s’apropia del rumb de la cinta. Durant la major part del metratge l’acció segueix un creixent continu que atrapa força a l’espectador, fins que arriba el desenllaç ensucrat i un tant decepcionant, que trenca el to de la pel·lícula. Per acabar-ho de rematar, tot acaba amb un pla carregat de simbolisme, molt significat i potent, però ficat en calçador i sense cap mena de coherència.

Posted by on 02/07 at 11:00 AM

Article següent: Hexamine experimenta deixant volar la imaginació

Article anterior : RESUM SETMENAL

<< Tornar