Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«No s’acaba mai la música, no té un final»


20 anys apassionat per la música
Marçal Ayats, nascut a Vic al 1984, porta 20 anys en el món de la música, des dels 7, quan va començar els seus estudis a l’Escola de Música de Vic, amb Albert Bardolet. Als 18 anys, i després de fer batxillerat, va fer les proves per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’ESMuC, on va acabar estudiant.
Tot i que la seva primera opció va ser el saxo, el violoncel li ha donat una satisfacció plena com a intèrpret. Una de les actuacions que l’ha marcat més ha estat el solo que va tocar a l’Atlàntida dins del Concert del Mercat del Ram.

VIC | Sílvia Moreno.- Vigatà de 26 anys, Marçal Ayats porta 20 anys en el món de la música com a intèrpret de violoncel. Dues dècades de passió per la música.
Quan vas començar a pensar que et volies dedicar a la música?
Vaig començar als 7 anys a l’escola d’aquí Vic, allà et feia fer una llista dels instruments que t’agradaria tocar i la meva primera intenció era fer saxo, però em van dir que no era un instrument gaire seriós i em van direccionar una mica. Llavors vaig dir que volia fer un instrument que es toqués assegut, i vaig decidir que seria el violoncel.
Despres de l’Escola de Música de Vic vas anar a l’ESMuC.
Amb 18 anys, un cop vaig acabar el grau mitjà a Vic, i havia fet batxillerat, vaig decidir fer les proves. Va ser un any bastant terrible, entre la selectivitat, les proves de l’ESMuC i el carnet de cotxe, que també me’l vaig voler treure. Ho vaig acumular tot de cop, per si sortia bé no haver-me de preocupar més.
L’entrada a l’ESMuC és tan difícil com es diu?
Hi ha de tot, és un esforç que has de fer com en tot. També has de complir uns requisits que agradin a l’escola, pots ser molt bo com a intèrpret, pots tenir una tècnica increïble alhora de tocar el teu instrument, i presentar-te a unes proves d’aquestes i que l’escola et digui que ets molt bo, però que no et veuen una projecció de futur.
Durant tota aquesta etapa no vas pensar en canviar d’instrument?
Canviar d’instrument totalment no. Tot i això tens punts d’inflexió, que agafes un segon instrument, jo, per exemple, vaig fer piano-jazz, però no li vaig donar la mateixa importància. Llavors també vaig tenir l’etapa que vaig penjar el violoncel i me’n vaig anar a fer de fuster. Hi ha hagut moments de tot.
Què et dóna el violoncel?
A part de ser una eina de treball, és una feina molt agraïda. Estar amb companys fent música, anar pel món, descobrir gent, tocar tots els estils de música que puguis… és molt maco. Llavors també hi ha els moments de patir, moments que surts a l’escenari i penses “mare de déu això no sé com ho salvarem” i que agafes aire i et dius “endavant!”.

Posted by . on 05/26 at 08:49 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Agenda del 26 de maig al 1 de juny de 2011

Article anterior : El darrer missatge: «Aneu a votar»

<< Tornar