Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

“On som”

Carles Vilà
Economista

La “ gran recessió” ja està ben instal·lada, la depressió de moment ha estat avortada, i tot és degut a l’helicòpter del Sr. Ben Bernanke, president de la Fed Americana, i de tots els governs que han estabilitzat el malalt a base de antibiòtics, però ja saben que un abús d’aquests porten el malalt a estar immunitzat als seus beneficis,  sense comptar amb els efectes secundaris. 
M’atreviria a dir contestant al títol d’aquest article, que som a la primera planta del soterrani, podent baixar més o pujar a la planta. No m’atreveixo a hores d’ara ni tan sols a plantejar la pujada a l’entresol.
Però analitzem amb detall la situació. Tots saben que mentre la deute no estigui eixugada no hi ha sortida real, d’aquí ve la dificultat de l’Estat Espanyol a sortir dels números vermells, respecte la resta dels països centrals d’Europa. Això i la dependència d’una economia dedicada principalment al totxo i la paella.  La deute privada ha estat aplaçada, però la publica s’ha incrementat de forma exponencial amb conseqüències imprevisibles. L’atur no para de pujar, els ingressos públics estan sota mínims i les despeses socials s’incrementen constantment. Tot aquest còctel a l’Estat Espanyol ha portat a la pujada d’impostos. Tinc la impressió que no serà l’últim. L’expresident de la Fed, el campió del neoliberalisme, Sr. Allan Greenspan, creu que s’hauran de pujar els impostos per sortir de la crisi. Es refereix al EEUU, de les rebaixes d’impostos dels alemanys, ja en parlaren. De moment i un cop passades les eleccions, han dit que ho aplacen per més endavant. Sóc conscient que la pujada d’impostos no és una bona recepta per l’economia. Tots els diners que aniran a l’Estat, restarà renda disponible als consumidors, i això dificulta la marxa del comerç, del serveis i de la indústria de retruc, i sens dubte incentiva el frau fiscal. No valoro mai políticament la decisió de qualsevol mesura de tipus econòmic, però està clar que la pujada d’impostos és una decisió valenta, però suïcida a hores d’ara, quan l’economia encara no ha tocat fons, però no crec que els responsables d’economia del país, no hagin valorat totes les alternatives. De moment la baixada dels preus i dels tipus d’interès podríem dir que és la part positiva, però en quant els preus, si persisteix la baixada, resultarà fatal. Podria ser aquesta la motivació real de la pujada de l’IVA i dels impostos especials, que al mateix temps incrementarà els ingressos de l’Estat i de retruc la de Comunitats Autònomes i Ajuntaments. 
Arribat aquí, és difícil pronosticar el que hem de fer, però està clar que l’austeritat hauria de formar part de qualsevol política, la imaginació i la unitat entre tots, famílies, ciutadans, empreses i polítics.
Es diu que les autoritats no fan res. No estic ben segur que sigui així, perquè el problema radica que ens troben en una situació completament nova, que ja no serveixen les velles receptes i no hi ha cap polític actual que sigui capaç de dir a la població la veritat. Suposant que ells mateixos en siguin conscients, ja no és possible tornar enrere. El treball serà un bé escàs i per tant ens haurem d’acostumar a viure d’una altre manera, a veure qui és capaç de dir això a la gent acostumada a gastar i consumir per sobre les seves possibilitats, donant la impressió que això no s’acabaria mai. Confiem amb la sabiduria popular, per trobar les persones adients per liderar un futur incert, que com deia algú, és el present que estem vivint, i que no té perquè ser pitjor al que s’ha viscut l’última dècada gloriosa.
Estic molt desencisat amb la banca en general, però principalment amb la que ens ha portat fins aquí, no només no ha canviat res, sinó que estan tornant a abusar de la seva situació dominant, de forma ruïna i desproporcionada. I tot això ho poden fer per les sumes immenses de diners que els estats han posant a la seva disposició, diners que més d’hora que tard haurem de pagar entre tots d’una forma o una altra, i dels que no gaudeixen els principals actors econòmics. En aquests moments tan difícils per tots, dedicant-los a jugar a fer pujar la borsa, que alguns pagaran car i pagant indemnitzacions i bonus com si no hagués passat res. Malament.
Per cert felicitats President Lula i a tot aquest gran país que és el Brasil, un país emergent amb una perspectiva de futur fantàstica.

Posted by . on 10/15 at 11:00 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: La Universitat de Vic ret homenatge a Jacint Codina

Article anterior : L’infantilisme del senyor Millet

<< Tornar