Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Per mi fer un poema és l’única manera que tinc d’estimar als altres»

Editorial Proa ha publicat el darrer llibre de poemes de Joan Margarit “No era lluny ni difícil”

Nascut a Sanaüja, a la Segarra, al 1938 Joan Margarit és un dels poetes que més ha destacat en la literatura castellana i catalana. Els primers versos escrits en castellà li van donar experiència, Miquel Martí i Pol li «va mostrar el camí a seguir en la poesia catalana». El seu darrer llibre “No era lluny ni difícil” recull els versos més aspres del poeta.

VIC | Sílvia Moreno.-  En Joan Margarit és un dels poetes més llegits de la literatura catalana, a més de ser catedràtic jubilat del Càlcul d’Estructures de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Com arriba un home de càlcul a sentir-se atret per la poesia?
Els poetes fins ara, tots han accedit a la poesia des de la prosa. Per això és un equívoc que arrosseguem des de fa més de 100 anys. Però la poesia no és prosa, ni ciència, ni música, però a vegades s’assembla a totes aquestes coses. Per aquest motiu s’hi pot arribar tant des de la prosa com des de la ciència.
Durant tots aquesta anys has combinat la feina amb els llibres de poesia, com es fa això?
Com tothom, combinant feina. Tots organitzem la nostra vida segons les nostres prioritats i si una cosa t’agrada, trobes el temps per fer-la.
En què o a on s’inspira Joan Margarit?
Allà on sigui, l’inspiració ve quan ve, no està programada, ara bé, no arriba si prèviament no es té un ritme d’excitació poètica i estàs treballant. A més, també és veritat que la poesia no és democràtica, perquè la inspiració no arriba a tothom i, per tant, no tothom pot fer poesia.
No tothom la pot fer, però tothom la pot llegir? Perquè la poesia té fama de ser complicada…
Evidentment. Qualsevol persona que pot llegir un diari, pot llegir poesia i treure’n partit, això sí amb més esforç i tenint clar que quan acabis de llegir aquell poema no estaràs com abans, estaràs millor, com amb qualsevol altre art.
Vas començar la teva llarga trajectòria poètica escrivint en castellà i després vas passar al català, hi ha diferències?
És clar, una és la meva llengua materna i l’altra és la vaig aprendre molt bé gràcies a en Franco que em va fer passar per l’aro, aquesta és part bona d’aquelles circumstàncies dramàtiques que van suposar els 40 anys de dictadura al nostre país. Però jo he d’escriure en català, després puc començar a treballar en castellà el que he fet en català. De fet això va ser un dels meus handicaps a l’hora de començar. Perquè jo d’adolescent m’en vaig anar a viure a Canàries i ni a casa ni a cap altre lloc hi havia llibres en català, de manera que sense adonar-me’n compte vaig començar a escriure en castellà, però no me’n sortia, és clar. Perquè la poesia és molt senyora i necessita la llengua materna.
Com te’n vas adonar?
Va ser gràcies al Miquel Martí i Pol, érem amics i ell s’hi va posar i, de seguida em vaig adonar que tenia raó, segurament si no hagués estat per ell hauria trigat molt més temps a veure-ho i hauria continuat fent poesia dolenta.
Com estem ara mateix a Catalunya pel que fa a la poesia?
Bé, ara bé no hem de perdre de vista que som una nació de 7 milions d’habitants de manera que tenim els lectors que toquen a aquesta gent. Lectors de poesia sempre n’hi ha menys que de prosa, perquè requereix aquell esforç que dèiem al principi. Avui dia lectors fidels a Catalunya n’hi deu haver uns 10.000, que és la mateixa proporció que, per exemple a Espanya o a França. Ara bé, en quan a poetes estem al mateix nivell que a Espanya i a nivell superior que a França o Itàlia.

Posted by . on 11/25 at 11:48 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El model més sol·licitat l’andrògen Alej Pejic

Article anterior : El McDonald’s de Vic recull 850 euros per les Cases Ronald McDonald

<< Tornar