Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Prats ha de prendre el lideratge en la lluita per la comarca del Lluçanès»

Nascut a Vic el 1966, Ramon Erra va anar a viure a Santa Maria d’Oló quan només tenia dos anys. Això li ha marcat la vida i la manera de pensar i s’ha convertit en un acèrrim defensor de la comarca del Lluçanès. Llicenciat en Ciències Polítiques, després de fer de periodista en diferents mitjans comarcals, als 34 anys va publicar la seva primera obra i ara acaba de treure la sisena, ‘Escolta Volòdia’. 

VIC | Montse Mir.- En Ramon Erra, fill de Vic i lluçanès d’adopció, va ser l’encarregat de fer el pregó de la Festa Major de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès.
Com et vas prendre la proposta, és el teu primer pregó?
Sí és la primera vegada que faig una cosa així. Quan m’ho van dir em va fer molta gràcia, però reconec que no hi havia anat mai a escoltar el pregó de Prats. Per això quan em vaig anar trobant gent i m’explicaven que és un acte molt important em vaig anar posant nerviós.
Però al final va sortir molt bé, va venir molta gent.
Moltíssima, però no perquè fos jo el pregoner, si no perquè hi ha la tradició d’assistir a aquest acte. Llavors vaig veure que realment era una gran honor que m’ho haguessin demanat.
Aquest any es celebra el 400 aniversari del la sotsvegueria del lluçanès. Això hi va tenir alguna cosa a veure perquè t’escollissin a tu?
Sí, perquè amb aquesta efemèride es buscava que aquest any el pregoner fos algú relacionat amb el Lluçanès.
Però tu ets nascut a Vic, cosa que dius en tots els teus currículums, no t’ho retreuen això al Lluçanès?
Bé, és una cosa que sí que he d’explicar sovint perquè sovint porta polèmica a les meves terres. Jo vaig néixer a Vic perquè tot i que els meus pares són del Lluçanès en aquells moments vivien a la capital de la Plana. Tot i així, vaig anar a viure a Santa Maria d’Oló quan tenia només dos anys i tots els meus records són d’aquí i, tal com vaig dir al pregó, n’estic molt content perquè això ha marcat molt la meva vida i la meva manera de pensar.
Un exemple n’és l’esforç que fa anys que dediques a la reivindicació del Lluçanès com a comarca, un dels temes que vas aprofitar per treure en el pregó?
Sí, sempre he lluitat per aquesta vella reivindicació i aprofitant que feia el pregó vaig fer una crida a què Prats faci el paper de capital d’aquesta comarca, liderant la defensa d’aquesta demanda històrica.
Fins ara s’ha treballat prou per aquest objectiu, creus que el Lluçanès acabarà sent reconegut com a comarca?
Estic convençut que sí que es reconeixerà. La seva condició de comarca és tan clara que acabarà caient pel seu propi pes. Pel que fa a la lluita que s’ha fet, sí que s’ha anat treballant, però fins ara potser hi havia massa dispersió, cada poble anava pel seu compte, en canvi ara sí que veig més ganes d’anar tots a una. Ara bé, e aquest sentit també cal dir que estem en un moment d’una incertesa tan gran que potser quan s’acabi aconseguint, la representativitat de les comarques sigui mínima. Tot i així, tan sols com a valor simbòlic crec que val la pena sigui en la situació que sigui.
En el pregó també vas aprofitar l’avinentesa per explicar una mica la teva vocació literària. Tot i que sempre expliques que et ve des de petit, no vas començar molt jove a publicar, tenies 34 anys quan veu la llum la teva primera obra?
Bé feia molta anys que tenia el cuquet d’escriure ficció i, fins i tot, tenia cosetes escrites però no havia pogut publicar. Però el 2001 vaig tenir la possibilitat través d’un amic, en Jordi Martí, de participar en la novel·la juvenil Operació Gàbies Buides, que va publicar Eumo i partir d’aquí em vaig llençar. 
Però, a més, per part doble, perquè a banda de la novel·la, aquest mateix any també publiques el recull de contes ‘La flor blanca de l’estramoni’?
Sí, és que va coincidir que just quan preparàvem la novel·la jo havia enviat un recull de contes a l’editorial La Magrana. Precisament, aquells dies vaig tenir l’oportunitat de parlar amb l’editor de l’empresa en una presentació d’un llibre d’en Jesús Montcada i al cap de poc em van trucar per avisar-me que els agradava el material i que me’l publicarien.
Novel·la Juvenil, contes, però també has fet teatre, perquè fa temps que el Gall, aquest grup de teatre del Lluçanès representa obres teves?
Bé, això s’ha de matisar. Perquè a banda de l’obra que han representat aquest any, que són una mena de Pastorets amb la història i la mitologia del Lluçanès dirigida per Elisa Creuet, la resta eren teatralitzacions de romanços, no hi havia un diàleg, perquè jo em en sé de fer teatre.

Posted by . on 01/27 at 10:48 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Som una versió

Article anterior : Notes solidàries per celebrar el 40è aniversari del Club Car

<< Tornar