Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Prometo que l’obra no és cap pamflet polític»

Antoni Pladevall autor de ‘Tot és possible’ sobre les consultes del 13D a Taradell

Antoni Pladevall i Arumí nascut a Taradell el 1961 és doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. La poesia, la narrativa, la crítica literària i la historiografia cultural són els àmbits de la seva dedicació a l’escriptura i la investigació.
Es va donar a conèixer com a literat a nivell català amb els poemes Les noies de l’hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83 (Premi Amadeu Oller 1983). Al llarg de la seva carrera com a escriptor ha publicat ressenyes i articles de tema literari a Revista de Catalunya, Reduccions, Els Marges i Serra d’Or, i estudis de tema historiogràfic a Llengua & Literatura, Anuari Verdaguer i, sobretot a Ausa, la revista del Patronat d’Estudis Osonencs de la qual fou director entre 1990 i 1994. A banda, però, ha publicat diverses obres com l’assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), el volum de proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001), Massey Ferguson 35 (2003), Terres de Lloguer (2006) i La papallona negra (2008), guardonada amb el premi Carlemany.

VIC | Montse Mir.- Dijous passat va sortir a la venda la darrera obra de l’escriptor taradallenc Antoni Pladevall: Tot és possible. Una novel·la en què, per primera vegada, Pladevall s’allunya de la temàtica central de la seva obra literària, que es centra en el món rural català, i s’endinsa en el terreny dels moviments socials i polítics, concretament en el referèndum per la independència que es va fer a Taradell i al conjunt de la comarca d’Osona el 13 de desembre del 2009.
D’entrada la primera pregunta és obligada. I és que l’Antoni Pladevall és un escriptor reconegut tant aquí com al conjunt de Catalunya per la seva literatura que fins ara estava centrada en el món rural. Com és que ara arriba amb un llibre de política, com ha anat aquesta transformació?
La veritat és que no hauria dit mai que jo escriuria sobre aquesta temàtica, però sí que és cert que he fet aquest viratge i potser es quedarà en un parèntesi i prou, però de moment és veritat després d’escriure unes quantes novel·les ambientades en un entorn rural, i a vegades partint de la realitat pròxima que és la de la Plana de Vic, ara presento una novel·la que suposa un canvi important. No sé costa una mica de definir, però potser podríem parlar-ne com d’una novel·la sociopolítica o com en deia l’altre dia un amic, potser civicopolítica.
Aquesta obra es basa en les consultes del 13D sobre la independència de Catalunya de les quals vas ser un dels activistes promotors a Taradell.
Exacte. La novel·la com ja explica la contracoberta vol ser, dit ras i curt, una mena de retrat vivencial de la il·lusió col·lectiva, que va animar milers i milers de persones, no només a la Plana de Vic, on els resultats van ser espectaculars, sinó a tot Catalunya.
`Però per què calia fer una novel·la d’aquests fets?
No és que calgui, em venia de gust. Ara bé sí que he d’explicar que una vegada es va haver acabat em vaig donar compte que aquella feina em podia servir com a treball de camp per escriure una història. Perquè va ser un moment molt gran per la nostra història i a més és un fenomen que s’ha de dir que és genuí, de casa nostra.
Per què és genuí?
Perquè és un invent que ens hem fet els catalans. Un invent pacífic, democràtic, de base, que presenta alguns paral·lelismes, amb moviments de base, per exemple, com els que per funcionen als Estats Units. En definitiva, és un exemple de la força dels moviments socials.
Això és el que surt a la novel·la?
Sí, però he de remarcar que, en qualsevol cas, aquesta novel·la no és cap un pamflet polític a favor de la independència.
Segur?
Ho prometo. He intentat fer un retrat molt viu de la il·lusió que hi va haver, en aquest cas,  al meu poble.
Com?
No he fet una obra periodística sinó que he intentat fer reviure el procés a través d’uns personatges que són reals, que són la gent que hi van participar, però també amb personatges que m’he inventat…
És a dir, que hi haurà gent que es reconeixerà?
Sí, persones del poble de Taradell i de la comarca, perquè, és clar, l’executiva de Taradell formava part de l’Osona Decideix, i a la novel·la hi surt gent de Vic, Santa Eugènia, Tona, etc.
Però és només una agenda dels fets?
Una mica sí, però aleshores i entortolligo dues o tres subtrames a l’entorn de personatges que jo m’invento i que es tracten de tu a tu amb personatges reals.
Quines subtrames?
En un cas concret hi ha una subtrama amorosa, jo gairebé en diria de covardia amorosa, que apel·la als sentiments, una altra entorn d’un personatge que viu al marge de la societat, que també li passen una sèrie de peripècies. Una mica per tal de no fer una obra avorrida, de no fer una relació notarial dels fets.
Però aquest llibre, la novel·la que va sortir dijous al carrer, si no ets independentista et pot agradar?
Sí, jo penso que pot interessar als que van viure aquesta experiència al seu poble o la seva ciutat i de passada pot fer reflexionar la gent que en aquests moments té una posició freda al respecte.

Posted by . on 03/03 at 09:31 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Agenda del 3 al 9 de març

Article anterior : El 2010 van executar 434 hipoteques a Vic

<< Tornar