Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Quan cridava tot l’estadi al mateix temps se’m posava la pell de gallina»

Roger Puigbò ha tornat amb un diploma olímpic de la seva participació als Jocs Paralímpics de Pequín

image

SANT JULIÀ DE VILATORTA | Pep Portet.- El passat 17 de setembre es va tancar una nova edició dels Jocs Paralímpics. Després dels Jocs Olímpics, aquest jocs per a esportistes amb alguna minusvalia van prendre el relleu i no van decebre. Entre els participants hi havia l’atleta de Sant Julià de Vilatorta.
Quina valoració fas de la teva participació als Jocs?
Molt bona, tot i que sempre em quedarà el regust d’haver tingut la medalla molt a prop, especialment a la cursa dels 800 metres. L’objectiu era aconseguir una medalla i em vaig haver de conformar amb un diploma, però els temps aconseguits a les curses de 5000 metres, 800 metres i a la marató són per estar molt satisfet.
Anem per parts. Novè als 5000 i a la marató i cinquè als 800 metres. Amb quin resultat et quedes?
A la marató les coses van anar millor del que m’esperava, però sens dubte els 800 van ser espectaculars. Els vuit finalistes vam córrer per sota del rècord del món. Això dóna fe de l’altíssim nivell que hi havia a la prova.
A part de competir vàreu tenir temps de fer alguna visita turística per Pequín?
Poques. Vam poder visitar la ciutat perduda i el mercat de la seda. És molt curiós i divertit, ja que és un lloc on has de regatejar i sempre acabes fent la millor compra de la vida, però resant per veure quant temps continuarà funcionant. Jo, per exemple, vaig comprar un rellotge molt, molt bo, que encara funciona. Per regatejar havíem de fer servir la calculadora per fer ofertes i contraofertes, ja que no hi havia manera d’entendre’t.
I no vas anar a la Gran Muralla?
Em vaig quedar amb les ganes. És allò que diuen que el que va a la Xina i no visita la Gran Muralla, és com si no hi hagués anat, però en el meu cas, no anava a fer turisme, sinó a competir. Per això no puc dir que em sàpiga greu no haver-hi estat.

Posted by . on 09/26 at 11:00 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Material sanitari per a l’Havana

Article anterior : L’envelliment progressiu de la població

<< Tornar