Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Qui canta els seus mals espanta

Sweeney Todd
De Tim Burton Amb Johnny Depp, Helena Bonham Carter, Alan Rickman i Sacha Baron Cohen | EUA  | 2007  | MUSICAL  |
3 Estrelles

Tot i que Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet sigui un musical, no ho és de la forma més tradicional, i no dic això només perquè el seu responsable sigui Tim Burton, qui, tot sigui dit, torna a demostrar que té una gran imaginació visual, rere la qual desgraciadament s’hi amaga un vuit força gran. Sweeney Todd (Johnny Depp) torna a Londres després d’haver estat condemnat injustament pel jutge Turpin (Alan Rickman); el seu únic objectiu serà el de venjar-se d’ell, i per fer-ho compta amb l’ajuda de la senyora Lovett (Helena Bonham Carter), una pastissera amb qui muntarà un tàndem d’emprenedors: Todd degolla els seus clients mentre ella els recicla en forma de pastís de carn.
La història, que ja era un musical en el teatre i ha conegut un parell d’adaptacions televisives, està ple d’un humor negre -tampoc per partir-se de riure- molt apropiat per l’estil de Tim Burton que, de tota manera, no aconsegueix treure gaire més suc del que podríem trobar en el folletó sanguinolent que és Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet. El particular ambient Burton es manifesta aquí a través dels maquillatges i els cabells de rigor, que ja a ningú sorprenen, una estètica lletjota i bruta, força allunyada dels contes de fades per nens maniaco-depressius als que ens té acostumats, i una il·luminació obscura en què els personatges desapareixen de forma puntual. Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet és un musical a causa en gran part a què la gent canta. No és que i hagi cançons, no, és que en determinats punts de la pel·lícula els personatges en comptes de parlar canten. A penes hi trobem un parell de números autènticament musicals amb un mínim de coreografia. A més, no hem d’oblidar que els primers passos de Tim Burton en el món del setè art varen ser de la mà de la factoria Disney, de la que sembla que arrastra la maledicció de les seves cançons, que arriben, per moments, a convertir-se en avorrides i temudes pel públic. Johnny Depp és un actor força particular, amb una gran personalitat, però que resulta completament inadequat per cert tipus de papers. Ull, no és que canti malament ni molt menys, però és que la seva veu al costat de la melodiosa Helena Bonham Carter, les seves qualitats musicals es queden en un segon pla. En definitiva, una pel·lícula Burtoniana que farà les delícies de tots els seus seguidors, però que ni de tros aconseguirà atrapar-ne de nous.

Posted by on 02/29 at 11:00 AM

Article següent: L’Obra Social “la Caixa” implanta el programa Incorpora a Osona

Article anterior : “Quieto todo el mundo”

<< Tornar