Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Requiem a l’Ajuntament de Vic

Josep M. Solà Sala, articulista.- Pot semblar un títol subversiu. Però quod scripsi, scripsi, que digué Pilat. No és cap cop municipal ni cap desfeta consistorial. No volem pas parlar de l’Ajuntament actual, ni tan solament d’aquest segle.
Volem parlar de la tramesa a la jubilació final de dos cossos municipals que varen fer forrolla a Vic l’any 1887 i que, segurament, tots guardem en l’armari de la memòria. Volem parlar dels burots i dels serenos. Tots ells tenien els seus codis d’actuació, el seu “estatut de consens” oficial.. Els més temuts per les marmanyeres eren els burots. El més aplaudits, el serenos.
Anem primer pels burots. Els burots eren uns funcionaris amb gorra de plat i una caseta diminuta, que era com una mena de paraigües de fusta que els resguardava del fred i de la pluja. Recordo que estaven aquestes casetes en punts estratègics d’entrada a la ciutat –recordo la que hi havia ran la petita esglesiola de la Casa Ricart al Prat de la Riera i que, amb munificència municipal posterior, es convertí en un menut xalet d’obra a la bocana del pont de la carretera a Barcelona.

Posted by . on 04/28 at 12:23 PM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: Incongruències o, vols caldo? Doncs dues tasses (II)

Article anterior : Quatre dies d’història. Una ciutat i una vila

<< Tornar