Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

‘Sons de la Mediterrània’ fa de la comunicació, un art valuós

Diumenge 19 de setembre es va estrenar la primera meitat del documental ‘Sons de la Mediterrània’ a través del programa Nydia que s’emet al Canal 33. El documental ha estat dirigit i és el fruit de la recerca dels musicòlegs osonencs Joaquim Rabaseda i Jaume Ayats. Ha estat produït per Linguamón-Casa de les Llengües i ha comptat amb el suport del Museu de la Mediterrània i de la Televisió de Catalunya. La realització ha anat a càrrec de la productora vigatana Gen-Lock vídeo. A partir del 28 de setembre ‘Sons de la Mediterrània’ es podrà veure al canal en proves d’alta definició de TVC, ja que els enregistraments han estat gravats amb les noves tecnologies de qualitat que permeten la visió precisa de l’alta definició. Aquest proper diumenge dia 26 de setembre s’emetrà la segona part del documental a partir de 3/4 de 10 del vespre al programa Nydia del Canal 33.

VIC | Ivette Ballesteros | fotos: Pol Isern.- Els musicòlegs osonencs Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda, són els directors del documental ‘Sons de la Mediterrània’ que tracta la veu de diferents cultures com a forma de comunicació. Arran de diverses ciutats banyades pel mar Mediterrani, els dos musicòlegs analitzen diversos aspectes i els comparen entre ells, deixant en evidència les seves diferències i les semblances. La part de producció ha anat a càrrec de la productora vigatana Gen-Lock Vídeo, encapçalada pels germans Germen Coll i Olga Coll.

EL DOCUMENTAL
És un documental que tracta de la veu com a comunicació i de la veu com a manera de construir grups socials i persones a través de tota la mediterrània. Per fer aquest documental s’han fet enregistraments completament originals amb alta definició a diferents ciutats del Mediterrani. En són exemples Alexandria, Sicília, Tunis, Còrsega, Marsella, Perpinyà i Formentera entre d’altres. Al documental també s’hi inclouen entrevistes breus d’alguns dels protagonistes que expliquen com ho fan i quina és la seva experiència a l’hora de portar-ho a terme.
Val a dir que el documental té una manera diferent de fer-se del que és habitual. Normalment en un documental hi ha una gent que pensa un guió i que té unes idees prèvies. En aquest cas és al revés, primer s’ha anat a fer aquest treball de camp, evidentment amb una preparació prèvia de recerca, i han anat motivant situacions interessants. Un cop han tingut una paleta important de situacions, han decidit quins temes s’inclourien a dins del documental i quins no.

DE QUÈ TRACTA
Els punts que s’han privilegiat han estat d’entrada la crida a l’oració en el món musulmà, tan a Marsella com a Alexandria, per tant, creuant tot el Mediterrani. Així s’ha pogut donar una sonoritat i una presència a les ciutats que tenen culte musulmà al Mediterrani.
El segon aspecte és la crítica social. A partir del cantar, es fa crítica social i es discuteixen problemes del dia a dia. Aquest aspecte es presenta tan amb cants moderns, com ho són els cants d’uns joves alternatius, crítics i que busquen una sàtira social a Marsella; fins a maneres més tradicionals, com per exemple el cant d’estil a Godella al País Valencià, on la nit de festa es fa la crítica a tot el poble i s’equilibra als desitjos i les perspectives socials de tota una població.
El tercer bloc, que ja forma part a la segona meitat del documental, comença amb la construcció dels col·lectius socials, és a dir, com a base de cantar junts i de fer rituals junts conformem un grup social. Es comenta a Perpinyà amb un partit de rugbi i com l’esport és una ocasió de crear la imatge i la identitat del col·lectiu a base de veure però també de cridar i de cantar. Continuem amb aspectes de la Setmana Santa de Còrsega i també amb aspectes de rituals més religiosos de Sicília i d’Alexandria.
L’últim apartat està dedicat a la proclama individual al carrer, que és la venda. Per un cantó a Alexandria venen síndries, i per l’altra els traginers de Sicília recorden com cridaven i venien els seus productes pels carrers.
Són quatre aspectes de fer la vida social, de crear la identitat i de comunicar-se a través de la veu. Potser la sorpresa és que aquests aspectes que aparentment són molt diferents a tot el Mediterrani i que porten sorpreses sonores molt importants, a la vegada també tenen molts elements en comú. Per tant, descobrim un marc que com no pot ser d’altra manera per una banda és molt divers i amb una gran varietat de recursos, i per altra té molts elements que es connecten ràpidament d’una punta a l’altra.

ELEMENTS COMPARTITS
Aquest espai d’elements compartits és molt interessant perquè hi ha contradiccions que enriqueixen. Per exemple, la crida a l’oració la podem veure a diverses parts del documental. És un element comú però hi ha matisos diversos. A Tunis es pot veure la persona cridant des de dalt del Minaret i a El Caire, des de dins de la Mesquita com fa la crida acompanyant-se les mans a la boca per crear elements de ressonància. Des de El Caire s’ha enregistrat com se sent la crida a l’oració des del carrer i a Marsella ens trobem que l’imam ens explica que no pot posar altaveus ni tampoc fer-la a fora, perquè estem a una societat laica. Gràcies a això podem veure que hi ha matisos que la fan molt diferent però a la vegada molt semblant.

L’EMBRIÓ
Tot comença amb l’exposició que en aquests moments es pot visitar a Torroella de Montgrí i que és produïda pel Museu de la Mediterrània. Amb el temps s’espera que aquesta mostra acabi sent itinerant, a més hi ha diverses idees per ampliar-la sobre el Mediterrani oriental. Aquesta exposició presenta un gran nombre de situacions de la veu al Mediterrani occidental i està composta de nombroses fotografies de molt bona qualitat. Aquestes imatges formen part dels arxius de Ciutats Sonores que té la institució Linguamón-Casa de les Llengües. Gràcies a aquesta exposició, va sorgir la idea de fer-ne una explotació diferent.

Posted by . on 09/23 at 09:09 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Ramon Julian guanya l’Europeu d’escalada

Article anterior : Albert Vidal estrena la programació de l’Atlàntida

<< Tornar