Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

‘Tal com érem’, històries per a no dormir

Joan Turró Calvet
Director

Fa dies que estem preparant un nou programa per emetre a través de Canal Català Osona (l’antiga TVO), en el qual recuperem imatges de vint anys enrere. Hi havia propostes d’acompanyar-ho amb alguna de les cançons de Joan Manuel Serrat: ‘Ara que tinc vint anys’ (1967) o ‘Ara fa vint anys que tinc vint anys’, però els textos estaven molt lluny de les realitats d’un passat que van recollir fantàsticament els i les càmeres de l’època que ens mostren, doncs això, ‘tal com érem’. Alguns, quan ens identifiquem, ens obliga a rememorar aquella vella sèrie de TVE, emesa a finals dels anys 60 (quan Serrat composava la cançó), dirigida per ‘Chicho’ Ibáñez Serrador: ‘Historias para no dormir’.
Les imatges de festes i carrer ens traslladen a un país de l’any 1989, preolímpic i amb precrisi. La Festa del Pi de Centelles enceta el primer programa on hi trobarem, entre d’altres, un Pep Poblet de ‘pa de ral’ cantant nadales dalt del Matagalls. Els menuts del saló de la infància i les nenes de la coral de Lurdes de Vic els haurem d’identificar amb gent que avui voreja la trentena, alguns amb família conformada i d’altres que encara no volen -o poden- abandonar la casa pairal. També hi ha algun que altre acte oficial amb els que recordar polítics del passat com els exalcaldes de Vic i Manlleu, Pere Girbau i Joan Usart, i algun que altre exregidor avui desmillorat. El Mercat del Trasto de Torelló, la Fira de la Pesseta de Tona, els Tres Toms de Taradell… Fins i tot podreu estudiar el creixement del ‘cedre blau’ de la plaça de Manlleu, avui desterrat.
No aquest, però segur que altres programes serviran, en el futur, per analitzar el creixement de la nostra comarca durant el ‘boom’ immobiliari. Aquest seria el cas d’Osona des del cel, que ens mostra imatges del nostre territori just en el moment d’entrar el segle XXI. El programa que hem ‘reestrenat’ dimecres només és un passeig pel temps i pels records que provocarà sornegueria, alegria i molta enyorança. En les imatges d’aquells anys no hi trampa, ni les mínimes variacions d’en Joan Manuel Serrat que només va canviar uns petits retalls de la lletra. On deia ‘Però avui només tinc vint anys’, passa a dir ‘Fa vint anys que tinc vint anys’, i on cantava ‘Avui encara tinc força’, suma ‘Vint anys i encara tinc força’, i no tinc l’ànima morta, i em sento bullir la sang…

Posted by . on 10/15 at 10:49 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Riuades i un xic d’ironia

Article anterior : Sopar i matinal d’Atletisme per celebrar el Dia Contra el Càncer

<< Tornar