Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Tota obra ha de tenir un contingut i s’ha de poder veure»

VIC | Gisela Francàs.- Darrere el nom artístic de Wencs hi trobem Wenceslau Font, un pintor i escultor de Vic que combina aquesta afició amb la seva botiga d’electrodomèstics. Wencs exposarà per primera vegada vuit de les seves obres al Casino de la ciutat. L’exposició es va inaugurar divendres a les 8 del vespre i es podrà veure durant tot el mes de setembre. Per Wencs l’exposició és per donar a conèixer la seva obra, no pas per vendre-la. 
Què li inspira la pintura i què el va portar a pintar?
He pintat tota la vida, el que no sé és quin va ser el pas de dibuixar a fer un quadre. El que sí que recordo és que un dia vaig emmarcar un dels meus dibuixos i el vaig regalar a la meva àvia i d’això ja fa uns anys. A més, sempre he tingut el meu estudi per poder pintar i també fer escultura, és tan distret una cosa com l’altra. De mica en mica he anat desenvolupant obra perquè professionalment no m’hi podia dedicar.
Què vol transmetre la seva obra als espectadors?
Busco que a més de gràficament, tingui un contingut. El meu concepte és que tota obra ha de tenir un contingut i que gràficament sigui una cosa que agradi, que es pugui veure. No busco que sigui una cosa de posar als menjadors de les cases, però tanmateix, sí que busco que la gent quedi agraïda pel què estar mirant. També busco mesclar quin tipus d’expressió li vull donar amb quin tipus de material utilitzaré. Treballo molt amb matèries com el marbre, la terra, el vidre o l’acer inoxidable.
Quin és, doncs, el contingut dels quadres que es podran veure a l’exposició? 
Aquesta obra va molt dedicada a coses que han passat, que han sortit en els mitjans de comunicació i que les hem pogut llegir als diaris, veure per la televisió o escoltar a la ràdio. Per exemple, alguns quadres tracten de les olimpíades de Xina, el conflicte d’Israel, la caiguda del mur de Berlín, les seleccions catalanes i l’11 de setembre i les torres bessones. Aquest últim va portar molt tema.
Amb quin objectiu dóna primer nom a l’obra abans de la seva creació?
Jo primer veig una situació o alguna cosa que m’aporta a dir que hi tinc una inquietud. Per això, és fàcil posar-hi títol perquè ja em vull referir a una cosa determinada. Després, vull trobar com fer l’expressió d’allò. La veritat és que m’és molt fàcil trobar alguna inquietud, però m’és difícil de representar-la.
Què suposa fer la primera exposició a Vic?
Suposa un esforç molt gran a més d’una satisfacció perquè per mi no era una cosa que volia transmetre-la sinó que era una obra molt particular, era un treball molt interior, de casa. I en canvi, sí que potser ara m’he vist en prou forces de poder-ho transmetre a l’exterior i tant per tant, fer-ho a casa, que és una mica on la gent et coneix més.
Quins moviments i estils pictòrics es veuen reflectits en les seves obres?
El meu estil és sobretot contemporani, bàsicament està molt encarat al Pop Art i és sobretot matèric perquè hi ha molta matèria dins del quadre. El Pop art consisteix en donar una expressivitat a l’obra. Està fet per la gent del carrer, perquè la gent hi trobi uns continguts i és una mica on jo hi trobo reflex. Els artistes que m’han influenciat més són, Andy Warhol, Dalí i Enric Matisse, això sí, la meva obra no té res a veure amb la seva, només els he seguit. L’obra contemporània sempre m’ha cridat l’atenció, hi ha coses fantàstiques. Hi ha obres que són una creació de res i això és el que realment m’omple. A mi m’ensenyes un quadre de Velázquez i em dóna la mateixa sensació que una fotografia.
Què creu que és necessari per considerar-se un artista?   
Tothom que crea i a més, crea unes expectatives com ara, que la gent noti que està transmetent algun contingut, s’entén que ja és un artista. Ara de ser un artista a ser un bon artista, doncs aquí és on hi ha la diferència. El meu pare té una expressió molt bona que és: “hi ha les persones mediocres, les normals, les que sobresurten i hi ha els artistes”, i aquí hi ha Leo Messi.

Posted by . on 09/16 at 08:29 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Cartellera del 15 al 21 de setembre de 2011

Article anterior : Antònia Font guanya el XIV Premi Puig-Porret

<< Tornar