Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Trini t’esperem»

Després d’escriure la seva darrera carta contra la planta de Fumanya, la Trini va haver d’ingressar a l’hopistal i encara no ha tornat
Jo no sóc neutral en l’assumpte de la planta de compostatge de Fumanya, he viscut tot el patiment i l’angoixa dels veïns, en sóc directament afectada. Potser no és periodísticament correcte que com a col·laboradora d’aquest setmanari escrigui aquesta ‘entrevista’ amb la Trini, una de les persones que n’han sortit perjudicades d’una manera més directa, però jo no sóc periodista
image

SANTA CREU DE JOGLARS | QK Obradors.- «Ja ho veus Cuca, m’acabarà matant…». «Va Trini, si és que volies reposar sols havies de dir-ho, no cal anar a aquests extrems, aprofita a descansar ara que ens espera molta feina. No perd el sentit de l’humor i jo m’empasso com puc la meva ràbia i la impotència davant uns fets que es veien a venir. Et necessito, comuniques millor que ningú...», «Sí, sí, ja em feliciten, ara, amb el sèrum no puc moure la mà, no puc ni pensar… la Sílvia, però, ha escrit una carta mentre em vetllava, la podem enviar?». «Mira Trini, farem un mix-max de les teves cartes, i així tothom sabrà perquè estem tant indignats hi afegirem la carta de la Sílvia..».«Oh!, pensa que és molt emotiva, fa plorar». «No n’hi ha per menys, no l’he llegida i ja fa dies que sóc un pou de llàgrimes». Doncs va, mira de recuperar el que he fet a veure si t’ho publiquen, si serveix per alguna cosa… Hauria de servir, no pot ser que la societat es quedi quieta mentre anem caient tots, primer els més febles… Ja sabem que no podem demostrar que les nostres malalties són conseqüència directa del funcionament del “gran femer”, però el que sí podem demostrar i hem manifestat constantment és el malson que vivim des de que funciona la gestora i que malauradament d’una o altra manera repercuteix en la nostra salut».
He intentat ordenar cronològicament els escrits de la Trini, per entendre-la i poder comprendre aquesta història que, per desgràcia, és real, però ha escrit tant que podríem omplir el setmanari, així que he anat a veure la Sílvia, la filla, per transcriure la seva carta…

Posted by . on 11/06 at 05:05 PM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: Set voluntàries formen un grup de suport per a dones amb càncer de mama

Article anterior : Crema de carbassa escalivada amb brandada i bull negre

<< Tornar