Usuaris registrats:
Accedir-hi
Hancock
De Peter Berg amb Will Smith, Charlize Theron, Jason Bateman i Hayley Marie Norman | EUA | 2008 | AVENTURES |
Pel que sembla, el guió original de Hancock portava per títol
el molt més suggerent “tonight, he comes” i explicava la història d’un adolescent problemàtic que es trobava amb un superheroi. La cosa va anar canviant de mica en mica fins que després d’un parell de re-escriptures, va aparèixer amb la forma que la podem veure a la nostra cartellera. Un és perfectament conscient d’aquest procés quan veu la pel·lícula. Sembla un pupurri d’idees, notablement inconnexes. La cosa comença relativament bé. Hancock (Will Smith) és un home amb poders, vola, és invulnerable, súper fort i empassa alcohol com els Led Zeppelin i els Rolling junts. Però no és massa popular a Los Angeles, per la seva mala imatge, les seves formes grolleres, el seu alè i la seva tendència a destrossar tot tipus de bens materials durant les seves accions heroiques. Un bon dia salva a Ray (Jason Bateman), un publicista que decideix canviar la seva imatge pública perquè els ciutadans l’estimin de nou. Fins aquí (uns deu minuts) tot va bé. Un pot pensar que allò anirà per el camí de “Una teràpia peligrosa”, on el publicista ensenyarà l’heroi a ser més humà i cordial, mentre que el superheroi li ensenyarà a aquest a parar bales amb les galtes del cul. Però no. Enmig de tot això apareix la dona de Ray (Charlize Theron), i a la mitja hora de Hancock canvia completament. Quasi sembla una comèdia romàntica, fins que es converteix en un remake de Los inmortales. I la cosa no es queda aquí, perquè també té el seu moment Matrix Reloaded, els seus tocs a Superman returns i si m’apuren fins i tot a Forrest Gump. Com dirien per allà: “total pa ná”. Amb una mica d’esforç, entre Ray i Hancock es podria establir una dinàmica mínimament graciosa que donava de sobres per la pel·lícula, que retrata, com totes, de manera original i diferent als superherois. La resta, el que fa es donar-li a l’espectador la sensació que l’equip creatiu de la cinta tenia tant control sobre ella com el projeccionista de la sala. L’acció i els efectes especials tampoc són gran cosa, a joc amb la resta. A veure, la pel·lícula no resulta del tot avorrida, està tot a un nivell mig-baix que resulta força insípid. L’únic destacable són els dos o tres moments de comèdia que aconsegueix arrancar algun riure del públic. Ni tant sols Will Smith, que fa el seu paper recurrent de l’heroi macarra però simpàtic (estil Dos policías rebeldes), aconsegueix tirar la cosa endavant. Charlize Theron, guapa com sempre.
Article següent: A la piscina i al mar, “tira’t amb cap”
Article anterior : «L’experiència que es viu és individual i intransferible»
| Novembre 2008 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Ràdio Vic, 90.3 de la FM
-
-
.