Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 26 Octubre, 2007

Contra el rei d’oros

Toni Coromina
Articulista

Des de petits hem assimilat la monarquia com un element figuratiu i inconscient lligat als contes infantils. El nostre disc dur és ple de prínceps blaus, princeses encantades o reis del mambo més dolents que la tinya. Tanmateix, sol passar que, com deien els antics xinesos, l’arbre no ens deixa veure el bosc. Els símbols, com les paràboles, de vegades serveixen per explicar coses o pensaments difícils d’explicar amb poques paraules. Com les persones contràries a la monarquia que decideixen cremar públicament una foto (o una fotocòpia) del rei per deixar clar que no volen ser vassalls del monarca de torn.
En el cas que ens ocupa, però, i amb tots els respectes pels que cremen fotos del borbó, la seva acció ha acabat contribuint a augmentar la força dels defensors de la monarquia, l’espanyolitat, la raza, la hispanitat, la suposada unitat de destí de la madre patria i tota la simbologia dominant i separadora.
Passa el mateix amb les reivindicacions catalanes contra l’impresentable Felip V, un dels símbols més evidents de l’oprobi contra els catalans. És cert que qui perd els orígens, perd l’identitat; però resulta que si ens ancorem massa en els orígens, oblidem els obstacles que tenim en el present.
No sóc gens monàrquic; però em fa l’efecte que si ens obsessionem amb els símbols anacrònics (les guerres del passat, les banderes, els monarques o els colors d’un club de futbol) no ens adonem de les autèntiques cadenes que ens tenen lligats de mans i peus (i de cervell).
Si ser antimonàrquic significa trencar amb l’idea de vassallatge, subjugació i dependència abusiva envers persones, règims i sistemes, trobo a faltar crítiques i reivindicacions més directes contra el rei d’oros, un sobirà absolutíssim que a la majoria de mortals ens té encadenats. El rei d’oros és la gran banca, les multinacionals, els polítics i els impulsors del liberalisme salvatge, els inventors de les hipoteques abusives, els sindicalistes que pacten en nom nostre convenis de misèria, els polítics que congelen els nostres salaris durant dècades, les companyies de telefonia mòbil i les elèctriques que ens roben cada dia, els potentats del tercer món que envien els seus súbdits a la mort en pateres, o els mitjans de comunicació que airegen problemes aliens a la realitat, entre altres reis carregats d’euros i de dòlars.
A banda de criticar, blasmar i censurar amb intel·ligència la monarquia borbònica i el nacionalisme ranci espanyol (actituds ben lícites i plausibles), potser ha arribat l’hora de cremar la carta del rei d’oros, impulsar l’objecció fiscal i la lluita a les trinxeres quotidianes. No fos cas que arribéssim a ser un país independent d’Espanya, però un país format per súbdits d’un rei d’oros republicà que ens nega el pa i la sal. Recordin, amics lectors, que George Bush, a banda de primer ministre del rei d’oros, invasor de pobles i assassí d’innocents arreu del planeta, és el factòtum del Partit Republicà (per exemple).

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1161106 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4133 segons
Total Entrades: 7517
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/13/2008 02:39 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/20/2008 04:16 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19