Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 27 Gener, 2011

Deriva genètica

L’estudi estadístic dels gens en les poblacions porta a una sèrie d’investigadors al descobriment d’un nou factor o força evolutiva estretament relacionada amb la quantitat de la població. D’aquest fet se’n anomena deriva genètica o afecta Sewall-Wright. La llei de la deriva genètica ens diu que les freqüències dels diversos gens poden quedar invariables en l’absència de forces selectives, però això és una consideració estadística que sols té efecte per a les poblacions molt nombroses, però no es compleix per a les poblacions amb un reduït nombre d’individus. En les poblacions molt petites que no hi exerceixen les forces selectives, és possible que les freqüències dels diversos gens de generació en generació variïn àmpliament per un senzill efecte d’atzar i la població acumuli els gens independentment del valor selectiu. És a dir, la deriva genètica a les poblacions petites pot donar preferència a determinats gens i caràcters no adaptats i fins i tot pot ocasionar problemes perjudicials. Així doncs la deriva genètica és una de les forces evolutives del que pot dependre la distribució i supervivència de la variabilitat que crea la mutació genètica.
L’herència mendeliana en l’home. Des de l’any 1.905 que el senyor Farabee comprova en una família afectada per a la braquidactília que les lleis de l’herència mendeliana eren també vàlides per a l’espècie humana, els progressos en genètica humana han estat molt importants i actualment es conèixen un gran nombre d’afeccions hereditàries com la deficiència mental hereditària,  la braquidactília és a dir, la malaltia dels dits curts, la polidactília més de cinc dits o la sindactília, dits fusionats. Totes elles malalties rares que gràcies a la genètica es conèixen millor.
Una mutació genètica és una modificació irreversible de la informació continguda en la seqüència d’un gen. Els gens són fragments petits de la molècula de ADN que constitueixen el patrimoni genètic del ésser humà. Algunes mutacions no tenen conseqüències, mentres que d’altres són les causants de malalties o disfuncions de diversa gravetat. La majoria de les mutacions genètiques són mutacions puntuals que afecten a una base de la seqüència de ADN i que provoca la modificació de la seqüència d’aminoàcids de la proteïna codificada per aquest segment de ADN. Les mutacions poden ser de tres tipus. Mutació per substitució que comporta la substitució d’una base per una altre en un punt concret del gen. El segon tipus és la silenciosa, és a dir, quant la substitució de bases no provoca cap canvi en l’aminoàcid i la tercera mutació per inserció o pèrdua d’una base o d’uns quant parells de nucleòtids que porta cap a formar una proteïna truncada, aquesta és una mutació de caràcter destructiu.
Les mutacions genètiques son fenòmens espontanis que representen errors de còpia del material genètic que tenen lloc durant la divisió cel·lular i que poden ser degudes a l’exposició a diferents agents mutants com poden ser ones electromagnètiques o a substancies químiques que actuen sobre el material genètic com per exemple pesticides, derivats del benzè, dissolvents entre altres.
Quant les mutacions tenen lloc en gens de poca importància de funció de codificació les conseqüències són nul·les, però quant es produeixen en un gen amb funcions de codificació les conseqüències poden ser greus.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12008164 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2848 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 06:57 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19