Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dimecres, 31 Desembre, 2008

dimecres 31 de desembre

En Públic

Jaume Campàs i Fornols
Caldes de Montbui
Pare, em compres…? 
Tenim les festes de Nadal i reis, un any més, però durant tot l’any els nostres fills i filles no dubten de manera reiterativa en demanar: Pare, em compres…? Una manera de consumisme embrionari a la porta de casa se’ns manifesta. Ja fa temps que s’ha extès, en el pensament dels nostres infants, aquesta manera de fer. Doncs la societat de consum ho ha propiciat. Avui se’ns presenta com un gran mal de cap augmentat, doncs estem en ple temps de crisis i la mainada continua demanant.
Segons dades dels EUA, les empreses gasten més de 15.000 dólars en publicitat infantil. A l’Estat espanyol i la resta del món occidental se sap que la mitjana d’hores dedicades a la T.V per un infant és de tres i mitja, on la influència publicitària sobre consum és una constant.
Els pares tenim la responsabilitat de l’educació dels nostres fills, però en molts dels casos i desgràcia nostra la TV ha fet aquesta suplència.Però hi ha un fet que se’ns escapa de les mans i inconscients fomentem nosaltres mateixos el consum a l’infant, quan aquest intervé en decisions que no li pertoquen, una manera de fer molt extesa. Els fills participen en moltes ocasions de la compra de la casa, del cotxe, del pis… Aquests estan exposats a mercaderies que no els correspon.
Educar als fills en l’austeritat i en el sentit crític, vol temps. Però cal predicar amb l’exemple, un bon punt de partida perquè els infants aprenguin, i tot jove. L’us adequat del diner s’ha d’ensenyar. Si hom és comprador impulsiu caldrà cercar preus més barats, si no te’n pots estar.
Cal supervisar les nostres actituts vers a l’infant. Passar hores amb ells, analitzar els programes de TV i raonar allò que calgui. Cercar alternatives en la vida és bo. Un no texatiu no sempre arregla. Amb tot, però, la vida té límits i cal posar límits als nostres joves, doncs això ajuda a crèixer com a persones. No és el cor que vols cor que desitges, perquè a temps a venir, si cal demanar quelcom als reis, per a tots és sentit d’austeriat i dosis de paciència, ens ajudaran a saber viure i conviure amb als nostres petits i joves. Això la societat de consum no ha estat el seu objectiu. No esperem que aquesta ens ho doni busquem-lo… Potser no serà tot més fàcil, però si més feliços.

Pere Pi Cabanes
Sant Hipòlit de Voltregà
Ajuntaments messells?
M’han fet gràcia les infantils manifestacions fetes a la redacció d’Osona Comarca, publicades el 18 de desembre, pàgina 13 (mal número), per part d’aquest dels Ajuntaments de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà dient: Volem rescindir els contractes amb Telefònica quan jo, un simple jubilat, he resolt el problema en vuit dies, aplicant allò de que “muerto el perro se acabó la rabia”.
Després de la mala experiència de Movistar, que l’agost ja ens van deixar més de un mes sense cobertura als vilatans d’aquest dos pobles, al trobar-me amb el mateix problema el mes de novembre i dient que tardarien uns tres mesos en poder donar-hi una “posible” solució i tenint en compte que avui dia, malgrat canviar de companyia, pots conservar el mateix número de telèfon, em vaig adreçar a l’oficina de Vodafone a Manlleu i al dir-los el motiu del canvi, van ser honrats i hem van aconsellar que abans de fer res, comprovés si a Sant Hipòlit existia cobertura de la mateixa, com així ho vaig fer a través de la firma Tecnicaudio informàtica de Manlleu i en un termini de VUIT DIES, des del moment de fer la petició de baixa, amb la d’alta, que de tot es van cuidar ells, jo només vaig tenir de presentar el meu DNI i firmar l’imprés corresponent i no tant sols no m’ha costat ni cinc cèntims d’euro si no que a més, m’han regalat una carga gratis de 18 euros, més una altra de 6 euros, o sigui ja veieu si és fàcil prescindir d’aquesta colla d’impresentables, tal com deia en un anterior escrit meu… si Movistar pot prescindir totalment dels vilatans de Sant Hipòlit, nosaltres també podem prescindir d’ells, per què de mesells… res de res.

Llucià Pou Sabaté
Granada
El Nadal dels altres
El Nadal ens parla d’il·lusió, d’esperar que els somnis de la nostra vida es facin realitat. Aquests dies remouen dins nostre tantes coses… es ressuscita l’alegria si s’havia perdut, es fan més vius la generositat i l’amor, la joia de retrobar-nos nens, el llevar-nos màscares que la vida va enganxar als nostres rostres, oblidar la lluita i les travetes i l’art d’avançar a cops de colze i els riures hipòcrites, guarir ferides, esborrar amb el somriure els solcs que van deixar les amargors. Nadal és la festa religiosa més popular de l’any, descobreix un sentiment de nostàlgia que ens fa anhelar paradisos perduts, ens parla que el millor sempre està per arribar… Aquestes emocions, d’on surten, quan afloren?. No només de la publicitat i pel·lícules que aquests dies posen a la televisió; sorgeixen del nostre interior, on es remouen certes fibres en el més profund…, aquestes nits plenes d’estels ens parlen de pau en l’ànima, de viure més intensament l’afecte amb la família i amics, veïns… amb tot el món. Però quan el dolor apreta: es pot “obligar a ser feliç” a qui se li ha mort l’ésser estimat que era el motiu de la seva vida, al que està sumit en la malaltia o greus problemes familiars, econòmics i de treball, o sent un buit interior profund? És el dolor “dels altres”, els que no tenen una vida fàcil. ¿Què els porta el Nadal, a part dels records d’altres moments que eren feliços, en altres circumstàncies, amb les persones que ja no hi són? No és fàcil mostrar-los com són les llàgrimes de Jesús Nen, les que corren també per les galtes de les víctimes de l’opressió i la misèria… és en veritat la mirada de Jesús la que il·lumina tantes solituds, doncs Ell és un de nosaltres i amb la seva solidaritat dóna sentit a tots els nostres sentiments. Moltes vegades no podem fer altra cosa que acompanyar a aquestes persones, donar-los la mà perquè sentin la escalfor humana, resar amb elles o estar al seu costat en silenci…
Quan el temps no està ple de sentit l’espera és insuportable, i quan hi ha un amor l’espera és una mica màgic, omple d’alegria. Recordo una jove que anava amb el cap cobert per les conseqüències de la quimioteràpia, i encara que tenia el cos demacrat reflectia una bellesa i senyoriu interior, una pau que es transmetia als del seu voltant. Jesús és sobretot l’Amor encarnat, la prova que no estem sols i que hi ha un motiu per a esperar, per a tenir paciència quan res es veu clar: és moment de quedar-se quiet i esperar, deixar-se dur per aquests plans misteriosos que Déu té, amb la confiança que el temps posarà les coses al seu lloc, que de tot sorgirà un bé per camins inescrutables. I cal dur un diari interior de coses bones, dedicar-se a les persones que tenim sense deixar de recordar les que ens van deixar, però saber que la vida continua; confiar en el Emmanuel que és Déu present que fa servir allò dolent per expurgar-nos com les plantes, i preparar-nos un cel molt gran, i per a deixar-se fer cal aprendre de les abelles que saben estar en cada flor el temps necessari per a treure el néctar que donarà mel al seu temps.
Nadal és llum més forta que la foscor que regna en el món, és alliberament de les tenebres de l’egoisme, i ens ajuda a veure les coses amb un sentit de missió: dur aquest amor encarnat als altres, ser els braços de Déu per a l’alliberament de tanta esclavitud, guerres, deportacions forçades, prostitució infantil i altres esclavituds, violència de gènere… aberracions, milions de morts i tortures, violacions i mil vexacions. A Betlem, en un clima de pobresa -deia Benedicte XVI- “la contemplació del Nen Déu en el pessebre ens fa pensar en els nens pobres, en els que, concebuts, són rebutjats o, tot just nascuts, no tenen mitjans per a sobreviure. Descobrim els autèntics valors del Nadal, deixant de costat tot el que aombra el seu genuí significat. En aquests dies sants, els cristians no commemorem el sorgir d’un gran personatge, i menys encara el començament d’una nova estació. El Nadal recorda un fet fonamental: en la foscor de la nit de Betlem es va fer una gran llum”.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12008213 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2774 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 07:04 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19