Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 07 Abril, 2011

El quocient intel·lectual del president

Jordi Remolins

.
http://remohead.blogspot.com
http://obraincomplerta.blogspot.com

Dimarts se’m va acostar un transportista i em va demanar si calia tenir la carrera de periodisme per exercir l’ofici. Acostumat a les bromes recurrents sobre aquesta feina, vaig intentar no posar-me a la defensiva i li vaig respondre que la majoria de gent que conec que escriu en un periòdic o mitjà de comunicació, o bé no són periodistes titulats o bé en la majoria de casos ni tan sols tenen cap mena d’estudis universitaris. Volia posar-me a mi mateix d’exemple en aquest darrer supòsit i llençar-me una mica més de merda al damunt detallant-li les dificultats que vaig patir per treure’m el batxillerat, però l’home anava a la seva. En realitat el que volia saber era per què pebrots la majoria de càrrecs polítics no han completat la carrera de ciències polítiques o de l’àmbit en el qual exerceixen la seva responsabilitat. Bona reflexió.
Els valors democràtics donen una importància cabdal a la igualtat entre totes les persones, sigui quina sigui la seva raça, el seu sexe, la seva religió, els guarismes del seu compte corrent i també el seu quocient intel·lectual. Si no fos així, el vot d’un ric o el d’un savi valdria més que el d’un pobre o un borderline. I, de fet, ara que ho penso bé, els vots valen el mateix, però la manipulació que exerceixen els diners i els fluxos d’idees sobre el gruix de la societat acaben distorsionant igualment el sacrosant braç incorruptible de la democràcia en favor d’uns interessos molt determinats.
És curiós que cada vegada més gent opina que el nivell dels polítics és lamentable. El fet que ni Aznar ni Zapatero sàpiguen parlar cap idioma que no sigui el seu, és un símptoma que confirma, juntament amb la incapacitat de liderar res que no sigui la seva cort d’incondicionals, que ni l’un ni l’altre són massa espavilats. En tot cas, titelles al servei dels poders fàctics, de les famílies, dels grups empresarials i de les primeres espases de l’escala social. D’aquells que en realitat els mouen els fils. I si tenen o no estudis o intel·ligència per dirigir el país, tampoc importa massa -llevat en el cas de Joana Ortega que, segons sembla, tenia un interès desmesurat a fer passar ase per bèstia en el cas del seu currículum acadèmic-. Són ells qui queden en evidència, encara que en definitiva deuen sentir-se sobradament compensats pel fet d’ocupar un alt càrrec polític i els beneficis que comporta.
Els estudis no tenen perquè estar íntimament relacionats amb la intel·ligència. Tots coneixem autèntics imbècils amb carrera, i també gent que pràcticament no sap llegir que posseeix una saviesa inabastable. La putada és que vivim en un món d’aparences falses, de façanes de cartró pedra, d’impostures pagades a cop de talonari. Mentre així sigui, poc importarà que estiguem dirigits per personatges inoperants per sumar números de dues xifres, perquè precisament per això són els més apropiats per estar al lloc que ocupen. Però que ningú cregui que manen. Obeeixen, creuen i compleixen ordres. Si no se surten gaire del guió establert no han de patir. I pràcticament cap d’ells no ho fa. En cas contrari, que s’acomiadin de la poltrona… Algú ha dit Maragall?

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12008483 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2661 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 07:48 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19