Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 21 Abril, 2011

El setè dia

Jordi Remolins

.
http://remohead.blogspot.com
http://obraincomplerta.blogspot.com

«Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra i va reposar. Déu va beneir-lo i en va fer un dia sagrat, i reposà de la seva obra creadora». (Gènesi 2, 1-3). Abans déu havia creat la llum separant-la de les tenebres; un firmament enmig de les aigües i un cel, uns continents i una vegetació i arbres de tota mena; un sol i una lluna i les estrelles; els animals del mar, de l’aire i de la terra, i l’home i després la dona, perquè aquest no estigués sol i pogués procrear. Sí. Déu ho va crear tot si ens hem de creure la religió catòlica, però va deixar l’obra inacabada. El setè dia va preferir descansar. I si hagués treballat també el setè dia? No li quedava l’eternitat sencera per fer-ho? I, de fet, si és omnipotent, quina necessitat tenia de descansar? A les primeres de canvi ja va haver de penedir-se de la seva ganduleria i autocomplaença, expulsant Adam i Eva -els quals havia creat a imatge i semblança seva- del paradís, després de parar-los la trampa del desig en forma de poma.
Els humans en general i els catòlics en particular vam prendre nota ràpidament de la teoria divina i vam establir un dia de festa setmanal. Diumenge tocava descansar. Fa dècades també servia per anar a missa a donar gràcies a déu. Després un sol dia va semblar poca recompensa al càstig diví que suposa el treball i va ampliar-se també a dissabte. Diumenge i dissabte descansem, però divendres a la tarda molts ja comencen a fer-ho, i dilluns al matí també. Alguns empresaris i sindicalistes, per acabar-ho d’arrodonir, no foten brot en tota la setmana.
Els catòlics en general i els catalans en particular ens inflem com galàpets explicant que som un poble treballador. Hem acusat gent d’altres races, religions i regions de tenir més cara que esquena i viure sense cardar cop gràcies als rèdits que generem. No negaré que no hi hagi una part de cert en tot plegat, però cada vegada menys. Llevat d’algunes persones vinculades a oficis que tenen a veure amb la terra i el bestiar, on realment cada dia toca arremangar-se, a la resta se’ns ha vist el llautó. Abans que petés la darrera crisi, molts es van esborrar de les feines més prosaiques, a la recerca de llocs de treball on calgués doblar l’esquena el mínim possible, en tasques i sou de funcionariat poc exigent, en prejubilacions als cinquanta anys, i en operacions especulatives de diner fàcil gràcies a la flexibilitat ètica del neoliberalisme i les teories de la societat del benestar. Vam preferir que l’esforç físic el fessin els immigrants, i així de retruc tenir el clau roent del racisme on agafar-nos quan tot plegat anés de mal borràs. Un poble de pencaires?
Déu hauria d’haver treballat el setè dia. No només per donar exemple, sinó també per acabar-nos d’omplir el cervell de matèria gris, per dotar-nos del sentit comú que tan sovint reclamem, per enllestir un codi que anés més enllà del crim i el càstig de la poma prohibida. Potser ara la seva creació no aniria directament a prendre pel cul i no hi hauria tants ganduls de tres parells de collons que no foten un pal a l’aigua cap dels set dies de la setmana. I així es repartirien millor els dies de descans i vacances. Com a mínim, un de cada set, tothom (no només els paràsits habituals) podria reposar.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12008544 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2740 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 07:54 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19