Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 09 Maig, 2008

El ‘traju’ de la crisi ve de la Xina

FORA DE TEST

Joan Turró Calvet
Director

Des de fa mesos, la família va de bòlit, perquè aquest mes de maig es casa el primer nét dels meus pares: la Laura. Us podeu imaginar el tragí, perquè el darrer episodi semblant el vam protagonitzar la Teresa i jo, el juliol farà 19 anys. De la jornada en recordo poques pinzellades, el marc escollit per dir el sí va ser Rocaprevera i la festa la vam fer als jardins de l’hotel del Vallès (avui clausurat, tot i que pels voltants sempre hi ha noies amb poca roba fent guàrdia...). Sí tinc present i apuntat que la colla de l’hoquei van arrossegar-me per l’herba i només em va salvar de ser llançat al mig de la piscina l’amor de mare… La Maria es va enfrontar a tots ells, però no era perquè perillés la meva integritat (hi havia aigua...), si no perquè el ‘traju’ del nuvi ja no serviria mai més per a res. Això darrer sí es va complir. D’aquells dies ençà, pocs ‘trajus’ m’ha tocat comprar, però és de rebut que per aquesta festassa de la filla del meu germà gran, en Mateu, cal anar mudat i he fet el pas, m’he comprat un ‘traju’ de l’Armani. No voldria que s’enfadés el meu amic Jaume, per no haver anat a la seva botiga a comprar tal joia, però estem en crisi (els diaris ens recorden avui que l’atur es dispara...) i he optat per la via de l’estraperlo. Vaig tenir la gosadia d’encarregar la peça a la meva germana Igna, que viu a Hong Kong, i m’ha portat un autèntic Armani de seda (talla de pantalons i jaqueta diferent, perquè en qüestió de pes també estic en crisi… -en aquest cas és una sort la pèrdua de capital social-) per l’increïble preu de 30 euros.
Amb quatre anècdotes podem fer tantes lectures com imaginaris lectors… La meva crisi afecta en Jaume que perd una venda i els menys ingressos d’en Jaume comporten una retallada de les seves despeses en publicitat, fet que em perjudicarà. Entre mig, el tal Armani ingressa menys diners perquè els xinesos treuen d’estranquis al mercat productes que estan fabricant per a una empresa que no vol pagar salaris italians. Conclusió: al casament de la Laura i l’Oriol faré molt goig.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 768015 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3687 segons
Total Entrades: 6811
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/15/2008 05:33 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/20/2008 09:37 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19