Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 13 Novembre, 2008

EN PÚBLIC

13 novembre del 2008

Mercè Salvador Tuset
Sant Pere de Torelló
Què amaga el senyor Jordi Fàbrega
Cap sorpresa. En el seu article de divendres passat, publicat en aquest diari, el senyor Fàbrega continua com sempre: abocant porqueria contra els qui opinen diferent d’ell. Ara vol intoxicar l’opinió pública acusant els opositors al nou projecte de tèrmica de Sant Pere de crispadors, quan és ell que fa prop de vuit anys que amb projectes de macro incineradores i macro centrals elèctriques amena~ la població de la comarca. Senyor Fàbrega, digui la veritat Per solucionar els problemes de “actual tèrmica no cal una macro central elèctrica com la que ara es projecta, sinó és que darrera de tot hi ha forts interessos econòmics. Deixi de menysprear els molts ciutadans que no estem d’acord amb les seves intencions i escrigui articles amb arguments constructius. Faci honor al càrrec institucional que ocupa, sigui més seriós.

Associació de Marxants d’Osona
Vic
Dubtosa política de gestió al ‘Mercat dels Sentits’
Vàrem ser seleccionats entre moltes sol·licituds per formar part del nou mercat dels Diumenges al barri del Remei de Vic.
Després dels tres primers mesos del Mercat se’ns denega la renovació de la llicència a algunes parades per diferents raons i es donen llicències noves a parades que en el seu dia ja se’ls va donar permís per parar i no van voler-ho fer.
Considerem que havent format part del mercat des del seu inici i assumint totes les conseqüències que podia portar:
Inici del mercat els mesos de Juliol, Agost i Setembre: al ser període de vacances es preveien poques vendes.
Taxa a pagar alta: Ningú sabia si seria rentable o no.
Continuïtat del mercat incerta, es va obrir per un període de prova de tres mesos i després s’havia de decidir si el mercat continuava o no.
Un cop passats aquests tres mesos, se’ns exclou.
Som persones amb un comerç de venda ambulant tan respectable com qualsevol altre negoci.
El mercat és la nostra font d’ingressos en aquests temps tan difícils i és d’on traiem el pa per a les nostres famílies.
És veritat que el mercat estava de prova, però no les seves parades. Si el mercat continua, haurien de continuar també totes les parades que I’han aixecat.
Des de I’associació de Marxants de la comarca d’Osona, considerem que aquests comerciants se’ls ha negat la seva continuïtat injustament.

Jaume Campàs i Fornols
Caldes de Montbui
Coherència fins al final
Ha mort a l’edat de 85 anys, l’advocat i membre del Partit Carlí de Catalunya Carles Feliu de Travy. Un atac de cor li llevà la vida.
Els que l’hem conegut d’aprop en destaquem la persona. Home de compromís humà i cristià, en la dècada dels anys 60 i 70, liderar l’evolució ideològica carlina quan era cap regional del Partit Carlí a la clandestinitat. Avui, malgrat la seva avançada edat, continuava defensant d’una manera compromesa Catalunya dins d’una Confederació amb les espanyes.
Autor de diversos treballs sobre dret polític. La seva militància des de molt jove en el carlisme el portà en una oberta oposició al règim franquista. Fou represaliat; empresonat, multat i privat durant molts anys de poder anar a l’estranger.
Juntament amb Josep Benet es convertiren en els advocats i defensors dels represaliats pel franquisme durant molt de temps.
Promotor inicial del diari Avui, juntament amb altres personalitats del país.Fou membre fundador d’Assemblea de Catalunya i participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Ha estat distingit amb les creus de la Legitimitat proscripta i la de Sant Jordi de Piacenza, per la seva fidelitat a la causa carlina. Vicepresident dels Amics de la història del Carlisme de Catalunya, avui, aquesta personalitat pel poble, ens ha deixat, que descansi en Pau.

Teresa Ayats
Torelló
El món està canviant
Massa sovint estem moguts per neguits de tota mena: d’una malaltia, de quedar sense feina, de problemes familíars, i fins i tot del temps que farà. Diuen que la por guarda la vinya, però entre la preocupació excessiva i la desídia hi ha un punt mig: el que ens indica el sentit comú.
De vegades els animals ens alliçonen amb el seu comportament. Ells només es guien per I’instint, mai no farien les barbaritats que de vegades fem els homes. EIs animals salvatges només lluiten per menjar o defensar el seu territori. L’animal domèstic per excel·lència és el gos. Essent el millor amic de l’home jo em pregunto com hi ha persones que els abandonen.
Heus aquí dues històries reals sobre els gossos:
Un matrimoni vivia feliçment amb un pastor alemany. La dona es va quedar embarassada i va començar a patir per si un dia el gos pogués mossegar el seu fill. Va néixer el petit i la mare pregà el seu marit que es desfés de l’animal. Ell no ho volia fer. Un dia després d’una violenta discussió, el seu marit va perdre el cap. S’endugué la bèstia al bosc, la matà amb una garrotada al cap i l’enterrà. Pel camí es va posar a ploure i ell va arribar a casa moll i destrossat pel que acabava de fer. L’endemà quan va obrir la porta va trobar el seu amic fidel que l’esperava. No l’havia mort, tan soIs l’havia estabornit i la pluja el va revifar. La seva dona baixà corrent amb la criatura fins el portal, i en veure el gos se Ii negaren els ulIs i sense poder dir res l’amanyagà.
L’altre història tracta d’una família amb un fill acabat de néixer i un gossa de raça també pastor alemany que va quedar prenyada. La mare tenia por que quan tingués els cadells mossegués el nen. El seu marit va dir-li: -no et preocupis, parlaré amb l’encarregat que ensinistra als gossos, ell hem donarà una solució-. Seguint les seves instruccions, quan la gossa va haver parit, la dona la va fer entrar dins la casa per mostrar-li el seu fill tot acariciant l’animal. Després la gossa va portar els seus cadells un per un a la dona i els va tornar a la seva caseta.
Podem fer un paral·lelisme entre aquestes dues històries i el que ha estat i serà, si Déu vol, Estats Units, i per tant tot el món. Com aquestes dues famílies nosaltres també passem per un mal tràngol: la crisi econòmica, les guerres, i un llarg etc. Davant deIs problemes les respostes poden ser viscerals o assenyades. Això ho hem vist a les dues histories deIs nostres amics més fidels, i també a la historia de la nostra política americana amb l’etapa obscura del mandat de Bush; mentre que ara amb Barack Obama al cap davant tots tenim ganes de reprendre el nostre camí amb una perspectiva més optimista. Si els negres varen arribar a Amèrica com a esclaus i ara un d’ells és el president, deu voler dir que el color de la pell, la classe social a la que pertanyem i les ideologies que tenim no impedeixen trencar els antics esquemes de poder i governar el món. No tinguem més por, ara ja tenim un líder que vetlla pel poble i entre tots plegats farem un món millor.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1365299 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4663 segons
Total Entrades: 7834
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 01/08/2009 07:36 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 01/09/2009 03:25 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19