Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 05 Setembre, 2008

FORA DE TEST

Si fóssim fills de la França...

Joan Turró
Director

La setmana que ve publicarem un segon reportatge sobre Miguel Foj, un templer de la Franja d’Aragó, que s’ha autoexiliat a Catalunya amb més de 15.000 documents que aporten llum i color a molts episodis de la història de Catalunya i d’Espanya, en època medieval. Aquesta setmana ens ha vingut a veure a Vic, acompanyat d’uns amics, i hem repassat pinzellades d’història que m’han ajudat a fer volar coloms…
El segle XVII els francesos van arribar a encunyar moneda a Catalunya i podia haver passat que -si no fos per altres batalletes que van esclatar al nord d’Europa i que els va distreure...- el nostre territori formés part d’una França poderosa del segle XVIII. Si fem política-ficció de ‘baratillo’, ens podem imaginar que el nostre president és monsieur Sarkozy i la nostra llengua oficial una: el francès. Per descomptat, no tindríem seleccions i seriem els pobrets ‘del sud’, sense indústries i dedicats al sector serveis, bàsicament per complaure els èxodes de les vacances de les altres regions gavatxes. Sí tindríem aigua del Roina (per donar servei als parisins de vacances), el TGV ja enllaçaria Paris amb Barcelona, el Barça (més que un club) s’arrossegaria per la lliga francesa intentant evitar el descens i el Parlament seria casa museu de frustracions patriòtiques d’un passat sense sardanes ni castellers.
Aquest panorama no m’el crec, perquè els nostres avant-passats -segur- s’haguessin revoltat. Expulsar els francesos hagués estat fruit de dos escenaris: catalans valents i aguerrits que, sense cap suport, reconquisten la terra o que ho fan recolzats amb els veïns espanyols i ens trobaríem on som.
Tot plegat són apunts d’uns arguments que es poden donar en qualsevol imaginari, perquè allà no hi ha fronteres. Amb la Diada per davant, m’atreveixo a somniar que els catalans vam ser valents i ferotges per defensar la nostra terra fins aconseguir un Estat lliure. Això sí que val la pena… a l’hora de fer volar coloms i somniar en tot el que tindríem i seriem i la gran capacitat que encara ens quedaria per a ser solidaris…

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1213651 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3542 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/01/2008 07:55 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19