Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 30 Juny, 2011

Històries de bar, si ens fan riure què ens importa si són certes

Joan Turró Calvet
Director

L’endemà de la revetlla vam participar en una festa ‘sorpresa’ a una bona amiga que complia mig segle. Ens vam reunir uns quants que, sumats, deixàvem enrere el segle XXI, vol dir que se’ns suposava una solera i credibilitat que em permet explicar una història allà sentida, sense dubtar-ne la veracitat. El protagonista, en Josep de Castellfollit de la Roca, és llauner i circulava amb un petit vehicle amb caixa descoberta, perquè això li permet carregar canonades i altres andròmines. Feia pocs dies que havien pintat ratlla continua a la carretera que travessa el poble i en Josep, com sempre havia fet, va avançar uns cotxes que circulaven encantats… quan arriba al davant s’adona que el primer és una patrulla dels Mossos i amb el ‘canguelis’ de la imprudència i greu infracció feta, argumenta un seguit de moviments que acaben amb les canonades damunt el cotxe policial i amb llums i sirena destrossats. Millor no imaginar l’espectacle posterior, però el cert és que el succés es va acabar amb en Josep sense punts, amb una considerable sanció econòmica i amb el permís retirat per tres mesos. En Josep, marrà ell, és d’aquells que pensen que la fatalitat és cosa dels altres i, com no podia pas deixar de treballar, va optar per obviar la sanció i conduir sense carnet. Uns dies enllà, a l’entrada de Castellfollit, un mosso li mana l’alto. Amb la suor freda regalimant pel front, va baixar la finestra i el bon policia li diu si el pot apropar fins al poble on hi havia un accident. En Josep se sent salvat, però durant el trajecte li sona el mòbil i, com té connectat el mans lliures, acaba despenjant la trucada de la seva dóna. «Josep, on ets?, estàs conduint?». Ell li xiuxiueja que sí amb el cor encongit, mentre la seva muller acaba recordant-li «vigila que no et trobis cap c… dels mossos que vas sense carnet i et pot caure una de grossa!». En el temps de la conversa arribaren al lloc de l’accident i en Josep es va aturar amb les cames tremoloses. El mosso es va girar cap en Josep i li va etzibar un lacònic: «Gràcies» i va baixar sense més. Així ho explicava en Josep a la taula del bar de Castellfollit de la Roca on el meu amic Toni, de tant en tant, s’atura a esmorzar i fer-la petar. En Josep no va posar ni un dit al volant en els mesos que li quedaven de sanció.
No sé si la història és certa, però sí puc garantir que la colla que l’escoltàvem ens vam pixar de riure.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12008881 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2570 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 08:49 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19