Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 05 Gener, 2012

Insubmissió hipotecària

Joan Turró Calvet
Director

Oriol Pujol ha sortit aquests dies defensant novament el pacte fiscal i ha advertit al senyor Rajoy que el tancament de caixes podria ser una de les mesures de pressió de la Generalitat.
Aquí ha agafat a molts amb el pas canviat. Després dels esforços que hem fet al llarg del 2011 per integrar en les converses del dia a dia conceptes econòmics com: deute sobirà, espoli fiscal, prima de risc… Apa, ara ‘tancament de caixes’. Si ho deixes anar, els més espavilats et miren amb cara de pena i els ulls tombats exclamant: «Vaaa. Fa dies que s’arrossega. La Caixa de Manlleu ara és Unnim i en pocs dies ves a saber de qui serà... si es que queda alguna cosa després de pagar sous a alts directius». Doncs no. El tancament de caixes que propugna l’Oriol Pujol des de CiU és una altra història. És deixar de pagar els impostos a l’Estat. Cosa semblant va proposar en els seu dia l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, avui màxim mandatari d’ERC, quan es negava a tornar els diners que Madrid li reclamava en concepte d’una bestreta. Llavors se’l va titllar de fer volar coloms: «Si els calers ens arriben de Madrid!». Fer un tancament de caixes significaria que els catalans deixéssim de pagar els impostos directes i que la tal quantitat la transferíssim a un compte a nom de la Generalitat. Insubmissió fiscal, aquesta és una altra expressió a recordar.
Per proposar, però, no quedem: insubmissió hipotecària. Tots els catalans deixarem de pagar les quotes de les hipoteques. Què passarà? Judicialment, res. Perdó, sí, el col·lapse. El sistema actual és incapaç d’absorbir el munt de demandes que caldrà plantejar, no hi haurà prous advocats per instar les causes, ni jutges per instruir-les, no es compliran els terminis… en definitiva, les entitats financeres no podrien fer-hi res.  Habitatge gratis! i potser llavors el senyors Rodrigo Rato de Bankia (2,4 milions d’euros a l’any) o Jordi Mestres d’Unnim (963 mil euros/any), entre molts altres, tindran problemes per cobrar la nòmina. Nit de Reis, nit de fantasia i il·lusió... Però no, la meva carta als Mags és molt simple, només demano companyia per tirar endavant el meu propòsit pel 2012: que els meus actes quotidians s’impregnin del segell de servei als demés i de fer camí cap a la independència. Bon Any.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12008926 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3537 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 08:57 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19