Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 02 Juliol, 2009

La detecció precoç és vital

Imma Moragas
Centelles

A mitjans d’abril vaig detectar-me un bulto al pit que em feia mal, per la qual cosa vaig anar al metge per fer una mamografia. La data que em van designar va ser el 22 de juliol, com que sóc de la mútua Assistència Sanitària vaig poder demanar que m’avencessin la data i me la van programar per principis de maig.
Al cap just d’una setmana em van trucar perquè anés a fer-me una ecografia i una biòpsia amb punció. De resultes d’això el dia 15 de juny he estat operada de càncer de pit a la Clínica de Vic. Vull recordar que la primera mamografia estava programada per la Seguretat Social el dia 22 de juliol a l’hospital General de Vic.
La detecció precoç, extirpació i tractament de qualsevol càncer és primordial que es realitzi de forma urgent i ràpida, tant per al futur pronòstic i guariment de la malaltia com per al neguit psicològic i anímic del pacient. (Això certificat per tots els professionals e investigadors d’aquesta malaltia).
Per tot això i encara convalescent vull donar les gràcies a la Dra. Carme Àlvarez de Centelles per estar sempre al meu costat en aquest moment i altres que l’he necessitat, a la Sra. Sílvia Batlle i a la Sra. Paquita Vivet d’Assistència Sanitària de Vic i a la Dra. Sara Martínez per entendre la urgència de fer-me una mamografia abans del 22 de juliol.
I vull fer una menció especial al Dr. Garcia Barrionuevo i l’equip de l’Hospital General de Vic de Radiologia per la seva gran professionalitat, comprensió i sobretot per com va saber en tot moment entendre i respondre a tots el meus dubtes i pors, fent-me sentir molt acompanyada i recolzada.
I com no, agrair profundament al cirurgià Dr. Enric de Caralt, gran professional que ha cuidat la part tècnica i el tractament del dolor per fer molt més lleuger aquest tràngol. I com a gran persona que és, m’ha fet sentir que realment importava el meu estat emocional a l’igual que el meu estat físic.
També dono les gràcies a totes les infermeres de la segona planta de la Clínica de Vic per ser especials en la forma de cuidar des de tots els àmbits al malalt.
I sobretot en Pep el meu marit, a la meva família i als meus amics i amigues que són molts els que m’han ajudat i m’ajuden en aquests moments.
Un petó i una abraçada immensa a tots.
Us estimo.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009007 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3075 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 09:07 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19