Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 29 Maig, 2009

La Festa de Ràdio Vic i l’acte de compartir

Joan Turró
Director

La Festa de Ràdio Vic va coincidir en el temps amb la celebració de la lliga del Barça i amb una retransmissió interminable de la desbordada passió dels èxits d’un equip de futbol que traspassa les fronteres de l’esport. Ara mateix no sé si han aconseguit la tercera copa. Diuen, la més preuada. Resultat a banda, cal destacar que el català ha estat per primera vegada idioma oficial a la final de la Champions. I a la memòria recent de tots, encara hi ha aquest munt d’ídols de la pilota i de distintes nacionalitats que dissabte passat, al Camp Nou, varen acabar els seus parlaments amb un ‘Visca Catalunya’. No em toca judicar les bondats o no del president Laporta (segons alguns, per fer-ho cal ser soci…), però sí vull admirar la capacitat de compromís -al menys en públic- que ha inculcat als jugadors del Barça vers Catalunya, el país que els ha acollit i els ha ajudat a arribar al cim dels elegits per ser idolatrats.
Què té a veure això amb la Festa de Ràdio Vic? No, no és només una qüestió de coincidir en horari o el fet que es pogués seguir la celebració del Barça a través d’una pantalla gegant. És aquesta faceta de compromís públic que m’atreveixo a dir que compartim Barça i Ràdio Vic. En el nostre cas, els protagonistes són en la majoria d’ocasions anònims identificats, però la fidelitat i estimació per Osona traspua en totes les accions. Els valedors de Ràdio Vic no som els que tècnicament la fem funcionar, la nostra emissora només té sentit gràcies a tota aquesta gent que se l’ha fet seva i que en els moments de ser-hi sempre acaben responent. De vegades només és el petit esforç de prémer el botó o resintonitzar el 90.3, però hi ha ocasions, com la Festa de dissabte, que desinteressadament es bolquen en donar suport a un projecte que se sustenta essencialment en el territori i en el català. Vam descobrir talents que esclataran en poc temps com el Mag Pota o ens vam treure de nou el barret amb qui connecta com ningú amb el públic: Pep Poblet. Al seu voltant, altres impagables actuacions que, a través de la ràdio, arribaven molt més enllà de la Sala Bac Art de Roda. Aquest exercici d’imaginar aquells que també hi eren fa que el sentit de compartir tingui amb la ràdio una dimensió única i impagable, perquè està farcida d’imaginació .

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009053 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2581 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 09:13 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19