Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 05 Gener, 2012

La llei de la garrotada

Josep Teixidor
«Richard»

Eren els anys 70, exactament el 74, tot el que explico em va passar. Jo en aquells anys vivia a Torelló, recordo el dia gris i trist, acompanyat dels meus pares, germana i una veïna mal vista per alguns perquè passava massa estones amb mi. Era una mestressa de casa molt intel·ligent que amb el temps que tenia lliure havia trobat amb els llibres la manera d’aprendre el que ens estava prohibit. Amb la confiança que ens teníem, ens explicava que ella era republicana i amb una gran admiració l’escoltàvem parlar de la república, cosa que ara sembla un fet normal, però que aleshores podia haver tingut greus problemes. Entre ella i l’Antònio, un altre veí molt vellet i comunista que ens recordava fets de la “la Pasionaria”, vaig començar a entendre el poti poti tan malparit amb què ens tenien estacats, com burros oprimits i acollonits.
Amb aquesta veïna, coneguda com la de Cala llarga, estaven enganxats d’orelles a una vella ràdio escoltant l’emissora pirata, Ràdio Pirenaica lliure, que ens explicava la veritat de com anaven els fets de la condemna a mort del jove Salvador Puig Antich, perquè pocs creien ja en les mentides que ens deien els mitjans del règim. Va ser el dia 2 de març del 1974 quan se’l van carregar. De res va servir que mitja Europa, amb el Papa del Vaticà inclòs, demanés clemència i es manifestés per salvar-li la vida. El general Franco estava posseït amb la ràbia al cos des que el seu president del govern, Carrero Blanco va volar pels aires en un gran atemptat, i es deia que aquest Salvador Puig Antich era un dels que en pagava les conseqüències.
Gràcies a la Mercè que m’havia explicat una altra manera d’entendre aquell noi, entendre que els d’aquella Espanya “Una Grande y Libre” ens havien trasbalsat, va fer que el seu vil assassinat pels del règim encara el tinguem present.
El dia 4 de Març estava a Barcelona i a la ciutat tothom estava molt nerviós. Es respirava molta la mala llet. Aquest assassinat del franquisme havia dividit els ciutadans i molts estaven a la que salta. Em trobo uns amics que em diuen que són anarquistes i jo no tenia ni idea del que era allò. Només entenia que no era res folklòric. Estaven en un bar del carrer Tallers, tots es coneixien. De cop surten una colla i en veure que no tornaven pregunto i el cambrer m’explica que estaven en una manifestació per demostrar la seva ràbia. Decideixo anar-me’n cap allà. Pujo pel carrer Jovellanos i surto al carrer Pelai. Em trobo una colla de nois i noies corrent i xisclant: “assassins, assassins”. De cop veig la policia, els grisos, que amb porres a la mà n’estomacaven tants com podien. Jo em vaig fotre a córrer,  agafant por quan en veia alguns corrent ensangonats. En arribar al començament de la Rambla de Canaletes, la policia grisa ens va enxampar i a cops de garrot ens van ficar a dins d’aquelles furgonetes de puto color gris, i de males maneres ens van fer baixar. Estàvem en un gran pati d’un quarter militar i ens van repartir per diverses dependències des d’on ens feien entrar per fer-nos declarar. A mi un puto fill de la seva mare podrit de pudor de carnús i mal parlat, em va demanar qui era i on estudiava. Es pensava que me’l tirava quan li explicava que jo no era estudiant i que passava per allà i que vaig fer com tots, córrer. Em va fotre una gardela als morros que em va fer sortir sang i em va dir que em cardaria al cul d’un calabós. Passades moltes hores, una colla de nois se’m van emportar fins al carrer. Arribo on dormia i com un babau em rento la cara i m’estiro al llit. Un cop la llum apagada, vaig anar reflexionant sobre tot. Em va venir més vergonya i em vaig senti pobre d’esperit, perquè no sabia res de res.  Des d’aquell dia vaig canviar el xip.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009082 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3065 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 09:16 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19