Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 14 Abril, 2011

La retallada

Jordi Remolins

.
http://remohead.blogspot.com
http://obraincomplerta.blogspot.com

Són temps de retallades, aprofitant la profunda crisi on ens han enfonsat: a: els polítics irresponsables que han manat durant la darrera dècada; b: els empresaris a qui el vent els bufava a favor mentre la classe mitjana baixa es capbussava a la misèria; c: els banquers que s’embrancaven en concessions indiscriminades de crèdits, ignorant les conseqüències que tindria per a tots plegats; d: els proletaris que creien que podien viure en una torre amb piscina, conduir un cotxàs de primera classe, anar de vacances a la Polinèsia i que ja ho pagarien tot plegat a quaranta anys vista.
La retallada s’està visualitzant a tots nivells. En privat les famílies s’estrenyen el cinturó esperant que el proper sigui el darrer forat on encallar la sivella. A la feina els empresaris aprofiten per erosionar encara més els drets adquirits durant dècades pels treballadors i, de retruc, les seves nòmines. Els treballadors, per la seva banda, constaten un cop més una desunió galopant producte de l’individualisme que els ha impregnat fins al moll de l’os. I els governs, veient les dimensions de l’assumpte, s’han acollonit i han començat a reduir despeses, funcionaris, subvencions…
Entre els sectors afectats per la retallada hi ha el de la sanitat, i els ciutadans ens posem les mans al cap. «Amb la salut no s’hi juga» crida enfervorida la població. Bé, d’acord, però mentre segueixin jugant amb la butxaca comuna, ho faran fins i tot amb el més sagrat. L’alegria amb què s’ha tractat el diner públic ha estat també el motiu d’aquesta crisi. Tothom qui pot posa la mà a la caixa, ja sigui de forma descarada, com presumptament va fer Millet, ja sigui endollant amics i coneguts en llocs de treball públics, com fa qualsevol alcalde de tercera. I no només ningú ho denuncia, sinó que sovint els riem les gràcies.
Mentre es tanquen plantes d’hospitals, curiosament la Fira d’Abril manté intactes les aportacions de les institucions. O jo sóc molt més idiota que no m’imagino o bé una activitat que té un èxit rotund de públic no hauria de necessitar ni un duro de diner públic. La sensació que queda és que no tenen ni la més remota idea de com fer-ho per gestionar els recursos, tal com també es va demostrar amb imbecilitats del tipus Pla Zapatero -que incidia un cop més en un sector del totxo que ara repudien directament-, amb les ajudes per comprar un automòbil o recentment per canviar-ne les rodes. Si no articulem mecanismes realment eficaços de designació de les subvencions i ajudes de l’administració, on el gruix de tot plegat vagi a les infraestructures i les persones tinguin les eines adients però s’hagin de guanyar el sou com qualsevol fill de veí, seguirem enfonsant-nos en la misèria.
En conseqüència el Predicador en persona aposta també per la retallada. Però per una retallada amb dos canons de vint-i-dos mil·límetres ben carregats per apuntar directament les pilotes d’aquells que fins ara ens han estat donant pel cul. Si no ho fem amb el dit ben àgil sobre el gatell, l’esbornac anal serà aviat tan immens que ni tan sols notarem la propera penetrada.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009181 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2698 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 09:28 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19