Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 23 Maig, 2008

L’aigua, “una delicatessen” (1)

Núria Cortinas

Sempre s’ha dit que l’aigua és incolora, inodora e insípida, però aquesta afirmació passa a l’historia quan n’analitze’m alguns factor. Existeix una estreta relació entre el gust de l’aigua mineral i el terreny del que procedeix.
L’aigua a més de ser necessària, s’ha convertit en una beguda plaent, vinculada directament amb la salut i el benestar. L’Organització mundial de la Salut (OMS) és qui recomana beure vull vasos d’aigua diaris. En els últims anys, les cates d’aigua són cada vegada més habituals. Abans l’aigua estava considerada com una beguda necessària però humil i nomes es diferenciava per si tenia gas, o no. Actualment, el valor gastronòmic de l’aigua és el d’un producte de prestigi que fins i tot compta amb les seves pròpies cartes. A osona, que en tingui constància, nomes en tenen al restaurant l’Auca d’en Jordi .
Enguany la tendència segueix a la dels països com: Estats Units, França i Anglaterra on es habitual trobar-nos la carta aigües junt amb la de vins, olis o cafès, molt aviat i seran a molts restaurants de casa nostra, encara que, segurament nomes l’utilitzin un sector exclusiu de clients.
Les cartes d’ aigües solen presentar varietats tant del país com extragueres, dividides en funció de les aigües gasificades o no. Entre las agües sense gas les més conegudes són la Fuensanta (Astúries), Font Vella (Girona) y Solan de Cabras (Cuenca), aquesta est última amb un baix contingut de sodi.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1213685 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3119 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 17
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/01/2008 08:12 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19