Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 04 Gener, 2008

Les dotze campanades

image

Mercedes Cruces
Grafòloga
Arribava a la seva fi l’any 1909. Una any nefast per a la ciutat de Barcelona. El mes de juliol van succeir els fets que van donar lloc a la Setmana Tràgica d’aquesta ciutat. L’oposició de la classe obrera a la guerra contra el Marroc va desencadenar una revolta que va acabar en un desastre humà.
Les classes pobres van ser en la seva gran majoria les que formaven els exèrcits espanyols, mentre que l’alta burgesia es lliurava de la guerra pagant una quantitat de diners. La guerra del Marroc havia estat el factor que va instigar la revolta. Els clergues i els membres de l’alta aristocràcia s’eximien i això va provocar alhora una revolta anticlerical en la qual els anarquistes van cremar un gran nombre de convents, esglésies i altres institucions religioses.
En el cor de Domenech X… va niar el rancor…
Va arribar a Vic, la seva ciutat natal, derrotat i ple d’amargor. El seu germà petit, gairebé un nen, va ser afusellat pel govern després de capturar-lo en una de les barricades. Va morir entre els seus braços, i amb llàgrimes als ulls, li va prometre venjar la seva mort.
Va buscar a la seva víctima entre el clergat. El seu odi cap a ells creixia dia a dia enterbolint la seva ment i ocasionant-li una obsessió que no veuria alliberada fins a veure complerta la seva promesa. Durant mesos va planificar fredament la seva venjança.

31 DE DESEMBRE DE 1909 (HORA: 23:50)
Uns passos ferms ressonaven en el carrer del Call, es dirigien cap al número 27. A l’arribar va esperar amagat en el fosc portal. El fred era tan intens que congelava fins a l’alè. L’espessa boira seria el seu còmplice. Va estrènyer amb força l’arma que duia a la butxaca del seu abric per a assegurar-se que allí estava esperant per fer la seva tasca.
Va esperar cinc llargs minuts fins que per fi es va escoltar com una porta s’obria. Uns passos lents i cansins s’arrossegaven pels esglaons de l’escala de fusta que de tant en tant cruixia sota el pes del cos voluminós de mossèn Genís X…
El cor de Domenech X va començar a bategar amb força i un lleu tremolor a la seva mà dreta que estrenyia l’arma, li va fer sentir uns moments de temor i de dubte davant l’acte que anava a succeir i que tant havia planejat. La imatge del seu germà agonitzant li va fer sentir tal ràbia que el moment de debilitat es va convertir en més odi.
En aquest moment Mossèn Genís va passar molt a prop d’ell, tan a prop que va témer que el baf del seu alè el descobrís, però estava ben ocult en la foscor.
L’empinat i relliscós carreró relluïa lúgubre sota el trist fanal de gas que tot just enllumenava. Mossèn Genís caminava lentament i de tant en tant es parava per a agafar aire i recuperar les forces necessàries per a pujar fins a la plaça de Sant Felip Neri.
Domenech X… el seguia uns passos més enrere. Caminava enganxat a les antigues parets de les cases, sentint-se més protegit i ocult. El mossèn es va detenir just en el punt més fosc del carrer, sense sospitar que algú el seguia.
- Aquest és el moment - Va pensar Domenech X…
Llavors va sonar la primera campanada:
Protegit pel so del toc de la campana, va disparar la seva arma contra la seva víctima. Un curt silenci va dominar l’espai.
Segona campanada:
Un cop sec va sonar sobre l’humit paviment. Allà va quedar estès i inert el cos sense vida del clergue.
Tercera campanada:
Uns passos precipitats fugen cap a la Plaça Major on algunes persones celebren el cap d’any, barrejant-se amb l’alegre bullici de la gent.
Quarta campanada:
Les germanes Pelegrí guarnides amb les seves negres mantetes surten del seu domicili situat al carrer del Call. Just davant del seu portal es troba el cadàver.
Cinquena campanada:
Dos crits esquinçadors s’escolten en la nit.
Sisena campanada:
Silenci total.
Setena campanada:
Els veïns alarmats davant els angoixants crits obren les seves finestres i observen terroritzats l’escena.
Vuitena campanada:
Les germanes Pelegrí emmudides estan abraçades fortament i paralitzades pel pànic, contemplant com del cap del sacerdot raja un regueró de sang.
Novena campanada:
Alguns veïns alarmats han baixat fins al lloc del crim.
-Cridem a la guàrdia civil!- Van cridar unànimement.
Desena campanada:
Mentre arriben les autoritats, els veïns inicien una oració per l’ànima de Mossèn Genís.
Onzena campanada:
Els comentaris es disparen. Qui tan vilment l’haurà matat?
Dotzena campanada:
La guàrdia civil fa acte de presència i les autoritats competents retiren el cadàver.
I… així va ser com va començar l’any 1910 a la ciutat de Vic. Un assassí caminava solt. Per quan temps?…
CAS PRESCRIT
FI

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1213728 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.7740 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/01/2008 08:40 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19