Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 25 Juliol, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer

3-Lluna de la Joventut (i 3)image

XXII
Els arbres passen,
passen morts
davant la mirada de l’home.

En el seu espai
senten palpitar les branques.

Les fulles els verdegen,
el tronc els dóna la saba,
centre de la seva existència,
déu de vida llarga.

Els xiprers perennes
sirenes de l’odissea del temps,
alts, majestuosos,
testimonis silenciosos
del passat, present i futur
de l’espècie humana.

Tristos i respectuosos
en el cementiri,
com elevant pregàries,
fantasmes en la nit,
siluetes misterioses
sota un llamp de lluna.
Quí els va posar al costat del sepulcre
per a acompanyar als morts?

Quí va dir que són malenconiosos,
fúnebres?…

Si la seva presència ens recorda
que encara malgrat la mort
existeix la vida
i tot es renova.

XXIII
Després de la mort del seu germà
un brigadier requeté,
Mossèn Galcerán
a la guerra civil se’n va.
Va penjar la sotana
per ser capità.

La tropa carlista
amb goig el rebrà.

A mossèn Cinto li diu:
“Vens amb mi,
o et vols quedar?”
Aquest li contesta:
“Lluito en una altra guerra,
és particular”.

A cura de les ànimes
que poblen tan perillós lloc,
en la seva labor apostòlica
es quedarà sol.
Un riu de sang
haurà de creuar,
el Ter ja no canta,
regant els camps
es posa a plorar.

Veus s’escolten en la foscor…

Matem el capellà
i el seu sagristà!

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:02
a la secció Osona Comarca • a la secció Insòlit • (0) Comentaris • Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009235 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2794 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 16
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 09:45 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19