Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 09 Maig, 2008

L’heroi que ens ha tornat l’esperança

Iron Man
De Jon Favreau amb Robert Downey Jr., Terrence Howard, Gwyneth Paltrow i Jeff Bridges | EUA  | 2008  | ACCIÓ  |
HHHII

L’allau de superherois que salten de les vinyetes a la pan-
talla és tan gran aquests últims anys -i el que està per arribar, anticipat en part en aquesta mateixa pel·lícula-, que el públic ja no sap a què atendre’s a l’hora d’afrontar cada nova proposta. Constituït ja com un subgènere en tota regla, la gran majoria dels títols inspirats en aquestes fantàstiques figures, vénen acompanyats dels grans estudis cinematogràfics, pressupostos desorbitants i protagonistes de renom; de tota manera, en no poques ocasions les expectatives disten molt d’estar satisfetes. Però de vegades això no és així...
Tony Stark (Robert Downey Jr.) és el proveïdor armamentístic més gran dels Estats Units. Durant la presentació a l’Afganistan de la seva última creació bèl·lica, és segrestat per uns terroristes, dels quals aconseguirà escapar-se gràcies al seu art per crear una superarmadura que li servirà com a posterior font d’inspiració per fabricar l’arma definitiva: un vestit ultraavançat equipat amb els més diversos enginys, que utilitzarà per combatre el mal que ell mateix ha creat amb la seva feina al servei de la guerra a tot el mon. Iron Man, un dels grans titans de l’univers Marvel, ha tingut una de les millors posades en escena que podria desitjar, amb una cinta dinàmica, divertida, espectacular i que passa amb un obrir i tancar d’ulls, tot i que la seva trama s’allarga fins a les dues hores. Gran part d’aquest èxit és gràcies a la magnífica i directa realització de Jon Favreau, qui per postres ha comptat amb un magnífic Robert Downey Jr. que materialitza perfectament al dandy cínic, faldiller i despreocupat que troba en el seu penediment una nova motivació existencial, però sense renunciar al seu caràcter desenfadat i irresistible. A més, i per estrany que pugui semblar, els fantàstics efectes especials i l’acció, abundant, hiperbòlica, ben planificada i fins i tot sorprenent per inesperada -el duel involuntari amb els F-22-, es supedita al desenvolupament de la història i els esdeveniments, i no a l’inrevés, com ja ha passat amb altres adaptacions de la Marvel. De fons, com ja us podeu imaginar, pul·lula un missatge obertament antibèl·lic sobre els horrors de la indústria guerrera yanqui, això sí, tampoc és que aquest missatge sigui tan descaradament evident que acabi fent-se al·lèrgic. Iron Man és un magnífic i saludable exemple que les majors encara poden presentar-nos productes perfectament entretinguts, que veritablement ens fan sentir com nens per una estona.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 924190 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2968 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:58 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19