Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 28 Desembre, 2007

Més fred que no pas calor

David Conill

Fred Claus, el hermano gamberro de…
De David Dobkin Amb Vince Vaughn i Paul Giamatti | EUA  | 2007  | COMÈDIA  |
HHIII
Amb l’arribada del Nadal es tornen a repetir les tradicions
anuals: el turro, els regals, les inocentades del dia 28, la tieta que et segueix pessigan les galtes i aquella taxa de suicidis que sempre aumenta per aquestes dates. Després d’haver vist Fred Claus, el hermano gamberro de Santa Claus, no m’extranya.
Per començar, des de quan Santa Claus es diu de cognom Claus?, i és més; si són germans, era necessari posar els dos cognoms en el titol?, o és que potser tenien por que la gent pogues pensar que Fred Claus és germa de Sant Cristofol o Sant Josep i no entressin d’aquesta forma al cine? Nicolas (Paul Giamatti) és un nen bondadós, benintencionat i un xic matusser que sempre deixa en evidencia el seu germa gran Fred (Vince Vaughn). Quan d’adult aconsegueix la santitat, com qui aprova una promoció interna, es converteix en Santa Claus, aconseguint tots els beneficis que això comporta. Principalment la inmortalitat per la seva familia: pares, germans i -atenció- dona, a més d’un negoci en el Pol Nord, del que en viuen ell i un bon grapat d’elfos. Negoci que Clyde Northcut (Kevin Spacey) vol tancar. Fred, que porta fatal això de ser el germa de qui és, no se sap si és per allò de les llaunes de Coca-Cola, per ser un invent comercial capitalista, però el cas és que és un individu que odia el Nadal, i suposem que tambe Qué bello es vivir. Pero com era d’esperar, haurà d’ajudar el seu germa a salvar el negoci, el Nadal, als nens, i comprendrà el valor de l’amistat, ensenyarà a San Nicolás a relaxar-se i totes les lliçons que se’ls puguin acudir a vostes i no així passat ja per els Teletubbies. Sincerament, no hi ha per on agafar-la. L’humor, com sol ser habitual en aquestes comedietes, es basa per un costat en la visió comica dels seus protagonistes i en el més pur slasptik: gent donant-se cops. En aquest cas estem parlant de Vince Vaughn, que te la comicitat d’un torn de dentista, i per postres es passa mitja pel·lícula ballant, com si fos Will Smith. I no o és. L’humor fisic és tant poc original i esta tant pobrement rodat, que les escenes de caigudes i cops estan acompanyades dels efectes sonors típics dels videos casolans de bebés quedant-se adormits o gosos mosegant el seu amo a l’entrecuixa. Si bé Vince Vaughn, més o menys fa en aquesta el que fa sempre, un podria esperar de Paul Giamatti o Kevin Spacey aportesin alguna cosa al film. Doncs no!

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 912722 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4175 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 02:54 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19