Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 26 Setembre, 2008

Mosso bo, mosso dolent

Joan Turró Calvet
Director

FORA DE TEST

Hi havia una vegada una parella de mossos que aturaven els vehicles, perquè... els hi venia de gust. No, no potser, segur que era un raonament molt més profund o un glop d’intuïció (que masses vegades té el mateix valor). El fet, real tot i que comenci com un conte, va succeir dijous de la setmana passada quan representants de les forces de seguretat catalanes em van parar a la rotonda de l’entrada sud de Vic i… van encertar. Fa quatre mesos que he de passar l’ITV i no ho he fet. Sóc culpable. Però tinc ganes d’explicar aquesta curta, però intensa experiència. M’estalvio els primers instants, avorrits com sempre, rebuscant papers que a la fi van demostrar el meu delicte, però com el bon mosso em va deixar abandonat dins el vehicle durant deu minuts llargs, vaig sortir del cotxe per intentar esbrinar què passava. En l’instant d’apropar-me al vehicle policial, de la banda del conductor va sorgir esperitat el mosso dolent (amb bigoti crec recordar) i, sense deixar-me obrir boca, em va llançar un ‘quieto-parao’ amb males puces acompanyat d’un «no pot estar a la calçada pública sense xalecu, torni al seu vehicle». Només moure els llavis em va espatar «o marxa immediatament o el sancionu», mentre deia això s’en va anar cap a un altre cotxe que tenien aturat per fer-li arribar el preceptiu regal. En aquells instants, va passar la dona d’un company d’hoquei, es va aturar i em va demanar què em passava. Li vaig esgripar una lletania de mals modus. Tranquil·litzada, em va abandonar entre el bo i el dolent. En aquells moments, el bo va sortir del cotxe (ho havia escoltat tot) i molt amablement em va suggerir que anés al cotxe, que de seguida venia amb la sanció. Així va ser. Mentre amb rialla sorneguera m’invitava a signar la sanció, es va apropar l’altre exigint més contundència i una nova recepta pel ‘xalecu’. Els moments de tensió de la primera trobada es van reproduir i s’hagués acabat malament (m’imagino emmanillat i pel terra), si no fos per la finta que va fer el bo, donant-se per la pell i reconeguent que no m’havia advertit que m’anava a multar. Si en trobeu un amb bigoti (per què serà?), molt d’ull. 

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009335 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2726 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 10:23 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19