Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 28 Abril, 2011

Orelles de burro català

Jordi Remolins

.
http://remohead.blogspot.com
http://obraincomplerta.blogspot.com

Tot just fa unes dècades els alumnes que no sabien la lliçó o una determinada pregunta eren condemnats a posar-se unes orelles de burro al cap. Amb els anys s’ha considerat que aquest costum podia ser contraproduent i fins i tot traumàtic per als nens i s’ha eradicat de l’imaginari educatiu. De ben segur que ara no és moment de fer despeses en les orelles de burro desterrades de les escoles, però si calgués tornar-ne a imposar jo en faria dur a alguns mestres, a directors de col·legi i sobretot als polítics responsables d’un sistema educatiu que fa aigües per tot arreu. Tots ells porten anys i panys molt més pendents de si cal dur o no uniforme escolar, de si cal ensenyar religió, de les hores de castellà o dels ordinadors personals dels alumnes. De les collonades per sobre del realment important: transmetre coneixements als estudiants. I mentrestant no s’aprecia un major interès de l’alumnat pels estudis, cada any se sent a parlar més del fracàs escolar i del consum d’estupefaents a les aules.
Dissabte passat la portada del Diari de Girona anunciava que Josep Pla no era lectura obligatòria pels alumnes catalans, aprofitant la coincidència amb els trenta anys de la mort de l’escriptor empordanès. L’obligatorietat de lectura pot arribar a ser tan poc recomanable com la imposició d’orelles de burro. El bon mestre ha de saber cercar dins de cada alumne el plaer per la lectura, per conèixer les ciències, per alimentar-lo intel·lectualment. Fins i tot en els casos en principi més complicats segur que un bon pedagog pot trobar-hi la llavor de l’interès. És clar que amb el derrotisme i el desinterès que mostren alguns espècimens de l’educació, em sembla que aquesta és una batalla que a priori ja la tenim perduda. I de retruc el model social se’n va a la merda per la via directa, sense que hi puguem fer absolutament res.
El menyspreu per la cultura s’ha instal·lat a la societat. Molts joves fan burla de l’afició per la lectura que tenen alguns seus companys, com si fos una activitat indigna o indecent. Troben molt més reconfortant prendre exemple dels futbolistes que escupen a la gespa, agredeixen el rival i fan apologia de la prepotència quan marquen un gol, o bé del presentador de televisió que crida com més millor davant la càmera mentre els grans de la darrers clenxa de cocaïna li pessigollegen l’esòfag i li desinhibeixen el cervell.
Sant Jordi és l’excepció a tanta ignomínia per la literatura. Un cop a l’any els catalans ens llancem al carrer i trobem la necessitat de comprar un llibre; els autors mediàtics en connivència amb els editors aprofitats s’autoobliguen a treure el llibrot de torn, encara que sigui compilant monòlegs recurrents o guions de programes televisius de riure fàcil; i finalment els periodistes senten la crida de les llistes de vendes per anunciar amb bombo i platerets quin és el rànquing de les obres més venudes, fent de tot plegat una competició d’un dia. La copa del Sant Jordi a la quantitat, vaja. Si és de vòmits, que hi comptin els meus.
Déu va descansar un dia de set. Nosaltres només comprem llibres un de cada tres-cents seixanta-cinc. Això sí, de futbol en consumim a diari… Collonut.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009378 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2479 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 10:38 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19