Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 18 Gener, 2008

“Papus” per tot arreu

Josep Teixidor
“Richard”
Em trobo amb un conegut que feia anys amb la seva dona, la Pilar, quan podíem ens trobàvem i com que érem molt aficionats al cinema i als artistes, ella des de petita havia fet col·leccions de revistes de les que es xafardejava de la gent que feien pel·lícules. Aquest em diu que s’ha quedat vidu i això l’ha deixat força tocat. Està convençut que la Pilar navega per l’infinit al costat d’aquelles grans estrelles del cinema que tant havíem admirat i que ja porten anys navegant pel “limbo”.
Té pebrots la cosa. El cine del record d’aquests sempre ha estat el d’aquelles grans pel·lícules amb galans mascles i estrelles brillants, i unes revistes de les primeres on ens ensenyaven amb fotos el guapes que eren aquelles gents i els miracles que feien lligant, i fan caure de cul als babaus que els idolatràvem. Es deia el “Sisi” i aquesta la Pilar em refregava pel morro el guapo i mascle que eren en Roc Hudson, el morbo de’n Toni Perkins (el tarat de les pel·lícules Psicosis) i d’altres més. Aquesta, en una de les ultimes vegades que me la vaig trobar, ja estava curada del disgust que s’havia emportat en descobrir que aquests que li havien fet creure que eren uns homes drets i fets, com li havien fet creure aquelles revistes, si no que eren uns mariconassos i que això de fer-se l’home era part de la seva feina.
Quants desenganys es devia emportar la pobre Pilar, en veure que els que feien cine no eren res del que semblaven, que el que explicaven en aquelles revistes de cine que havia col·leccionat als anys 55 fins als 64, eren tot un “cuento” per fer contents i enganyats el personal, i que les històries inventades eren com les de les “Hermanas Hildas” del Tio Vivo, com les de’n Carpanta o la “Floripondia Pirripipi que se muere por dar el si” o la família Ulises del TBO. Res del que ella va admirar tant era de veritat. Tota la vida seva va ser una pel·lícula, sembla ser per el desenganyada que s’havia quedat dolenta.
Ara em diu ell, que entre els records que la Pilar li havia deixat hi ha les col·leccions d’aquestes revistes i les fotos d’aquells que tan l’havien enganyat. Ai aquells gran Barbara Stamuick, quina dona, es va lligar en Robert Tailor. Doncs d’això, res de res. Ella era una gran lesbiana i en Tailor aquell perdia el bigoti i la cabellera clenxinada per qualsevol que dins de la bragueta hi portés un ocellet. Tot mentida, i ella es pensava que l’únic mariquita era jo.
Bé devia pensar al final que havia estat bonic somiar perquè el cinema no és més que un somni i com deia aquell dels llibres, “i els somnis, somnis són...”.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 754554 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5397 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 17
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 11:35 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19