Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 26 Setembre, 2008

Pura pirotècnia

Wanted (Se busca)
De Timur Kehmambetov amb Angelina Jolie, James McAvoy i Morgan Freeman | EUA  | 2008  | ACCIÓ
3 estrelles

S’ha de veure quin problema hi ha amb Wanted (Se busca), si
‘glamuritza’ la violència o no. Evidentment a nivell superficial per suposat que si. Incomptables plans d’Angelina Jolie ficant morrets i lluïnt-se com la ‘macho alfa’ de la cinta en són un clar exemple. A un nivell més profund fa de mal dir, ja que la pel·lícula dona tantes voltes inecessàries que t’acabes per pedre buscant una profunditat que segurament no té. La pel·lícula comença seguin l’estela de El club de la lucha. Ja saben, pseudodiscurs anti-capitalista, aquesta vegada molt dissimulat, basat més haviat en la grisor i miserabilitat de les nostres vides per tenir una feina, una relació estable i similars. En aquesta part de la pel·lícula el director es llueix amb un estil molt de moda actualment, que consisteix en explosions narratives i sobretot, la utilització de recursos anti-realistes per multiplicar el missatge de les imatges. Els poso un exemple: un personatge colpeja a un altre amb un teclat i les lletres surten volant formant una expressió molt mal sonant. Després les coses es relaxen i durant bona part de la mateixa es limita a ser una pel·lícula d’acció normal i corrent. Aixo si, amb un toc de ‘magí’ que la fa quelcom més innovadora i emocionant. El que passa és que quant s’explica el ‘meollo’ de l’assumpte, qui són aquets assassins impecables, aquesta societat secreta que recluta al pobre James McAvoy, la cosa es transforma de forma lamentable en un pastís indigerible. Wanted (Se busca) té el clàssic gir final en què no només es planteja on es troba el b´’ o el mal, no i ha mal que per bé no vingui, tot ha estat un somni i moltes altres coses que ben bé no saps per on tiraran ni quin sentit tenen. I en mig de tot l’enrenou hi trobem a la Jolie xerrant menys que mai i gràcies, ja que quant ho fa demostra les limitacions que té com actriu, cosa que ja fa temps que sabem. Per la seva part Morgan Freeman fa de Morgan Freeman, i això ja és molt. Terence Stamp demostra que ja fa tems que està en caiguda lliure i sense solució aparent. I per últim el gran protagonista, James McAvoy, que tot i tenir un físic marcadament anglès, ulls clars, pell clara i estar cridat a fer només pel·lícules de Jane Austen, ha estat capaç de ficar-se en un producte on és el que més naturalitat desprèn, al mateix temps que es capaç de ficar-se com si res a la pell d’un intachable assassí per encàrrec i demostrar sense cap mania, que tot i el seu aparent físic nyicris, té un cos d’aquells que agrada ensenyar.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1365389 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3786 segons
Total Entrades: 7834
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 01/08/2009 07:36 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 01/09/2009 04:15 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19