Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 29 Agost, 2008

Quan la qualitat no està renyida amb la comercialitat

El caballero oscuro
De Christopher Nolan amb Christian Bale, Heath Ledger, Michael Caine i Gary Oldman | EUA  | 2008  | ACCIÓ  |

David Conill
Crític

Afortunadament, el gènere de les adaptacions del món de les vinyetes a la gran pantalla està travessant un moment deliciós, ja veurem quant durarà. La batalla que lliura Batman (Christan Bale) està donant els seus fruits, amb una considerable reducció de l’activitat criminal a la ciutat i amb els capos mafiosos totalment descentrats davant la contínua amenaça del ratpenat i l’assetjament de l’ambiciós i prometedor fiscal Harvey Dent (Aaron Eckhart). En aquest context, Bruce Wayne (evidentment, també Bale) s’està plantejant la retirada definitiva del seu alter ego, convençut que el seu paper ja està complet i que el dolor intern que el mou podrà silenciar-se definitivament; de tota manera, un nou personatge entra en acció, un boig psicòpata que sota el nom de Jòquer (pertorbador, entregadíssim Heath Ledger) arriba a escena amb un únic objectiu: sembrar el caos. La veritat és que quan es té talent, cosa que ha demostrat sobradament el realitzador Christopher Nolan, és molt més fàcil tirar endavant un projecte que interessi al públic. Però si per postres es compta amb mitjans pràcticament il·limitats a l’hora de materialitzar una pel·lícula d’aquestes dimensions i ambicions -artístiques i econòmiques-, les possibilitats es multipliquen fins al punt de poder disposar de dos “titans”, com són Michael Caine i Morgan Freeman, en papers molt secundaris. El caballero oscuro és el millor exemple de com es pot fer cinema d’entreteniment eficaç, madur i de sòlid contingut, una demolidora màquina visual estesa al llarg de dues hores i mitja èpiques que passen davant dels nostres ulls com si tant sols fossin uns minuts; una superproducció aclaparador i convincent, reflexiva i crispetera, densa i dinàmica a parts iguals; dirigida amb mà ferma. De girs constants n’hi ha, al llarg de l’extens metratge i els rols d’uns i altres pugnen en permanent conflicte, reversos tots ells d’una mateixa moneda que es mouen en funció d’impulsos nascuts en pols oposats, inevitablement atrets entre si. Angoixa, venjança, ira, redempció, amor i desolació, indivisibles i dominats per l’absoluta, pura i morbosament encantadora bogeria d’un Jòquer convertit en la personificació del Mal definitiu, una perversió sense motivacions que responguin a una lògica concreta, per recargolada que sigui. És la nèmesi de tot heroi, un enemic decisiu i categòric. Només aquest vigilant nocturn, que vol deixar de ser-ho, pot enfrontar-s’hi.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009562 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2752 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 10:58 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19