Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 05 Gener, 2012

Recuperar l’aprenent

Josep Masoliver i Pou
Vic

Estem donant voltes en les definicions de la formació professional quan, al meu entendre, la solució ja la teníem i la vàrem menystenir, fins a arribar a oblidar-la. Cal rescatar la figura d’aquell aprenent que començava als 14 anys a treballar en un taller, al costat d’autèntics mestres professionals. Aquells aprenents són aquests bons professionals que al estar propers a la jubilació ara deixen a les empreses i a la societat orfes de persones d’ofici, amb amor pel treball ben fet.
L’aprenent és aquell noi o noia que començaria a treballar en una empresa sis hores diàries, en horari partit. Aquest horari es comptabilitzaria amb 3 hores diàries d’anar a un centre d’ensenyament a cursar estudis acadèmics.
Per aquesta activitat, aquest noi o noia percebria de l’Administració una beca amb diners. Aquesta compensació econòmica seria la que la nostra societat contribueix per a formar els bons professionals del demà, i aniria subjecte al informe – resultat que emetria periòdicament el mestre artesà o professional, sota quina tutela estaria per espai de dos anys.
El professional o empresari que li donés formació, percebria de l’Administració una quantitat en concepte de pagament per la seva dedicació, transmissió de coneixements i perjudicis en materials que, al llarg de l’aprenentatge, aquell aprenent ocasionaria.
La Seguretat Social estaria sens dubte a càrrec de l’Administració, durant aquest període de dos anys. La ratio d’aprenents per operari o artesà podria ser de dos o tres, que no necessàriament s’haurien incorporat al mateix temps.
És evident que aquesta proposta es podria aprofundir, ampliar i perfeccionar, però em sembla útil com a base de discussió. No seria altra cosa que una aproximació a la realitat d’avui, amb les bones experiències del passat.
Catalunya era un país d’emprenedors i persones amb iniciativa, que amb poca inversió muntaven el seu propi taller, que era pedrera dels que avui són bons professionals i han donat nom i prestigi al teixit empresarial català. L’existència de tallers i artesans amb menys de mitja dotzena de treballadors, és sens dubte una forta base econòmica i social amb capacitat de maniobra davant qualsevol crisis, alhora que donen resposta a les necessitats de treballs que cada dia més, i sobretot en les grans poblacions, és tant difícil de trobar.
Certament a les centrals sindicals no els convé, doncs no és especialment el seu camp abonat per l’activitat política dels seus membres instal·lats a la cúpula dels sindicats.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009619 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3594 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 11:05 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19