guiaosona

Ara, el perill immediat és el glaç

2010-03-11T13:34:01+01:00

OSONA.- Aquest dilluns la comarca va viure una de les jornades més caòtiques dels darrers anys després de nevar durant unes 20 hores seguides. Caos de circulació a les carreteres principals i també als carrers de les poblacions. A més a més, també es van patir talls en el subministrament elèctric i en les comunicacions. Després de la jornada de neu, les baixes temperatures, que han arribat al voltant dels 10 graus negatius en algunes poblacions, estan provocant la formació de plaques de gel. Per tant, ara el perill més immediat és la formació de glaç a les carreteres. El sol i la bonança durant el dia està ajudant a tornar a la normalitat.

SETMANA P14

2010-03-11T13:31:00+01:00

Una dona mort envestida al pont del Pelut de Torelló i la policia investiga si ha estat a causa d’una cursa il·legal

Caixa Girona plega

2010-03-11T13:31:00+01:00

Dimarts va comunicar a les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa que abandona la fusió i el projecte de la futura Unnim SETMANA P19

Unnim sense Girona

2010-03-11T13:29:00+01:00

La retirada aquest dimarts i per sorpresa de Caixa Girona en el procés de fusió amb les caixes Sabadell, Terrassa i Manlleu no farà tirar enrere el projecte de fusió d’Unnim Caixa. Aquest dimarts els Consells d’Administració de Caixa Manlleu i Caixa Terrassa havien donat llum verda, igual que va fer dilluns Sabadell. La sorpresa va arribar de Girona, que va anunciar que es retirava. La decisió gironina ha estat una sorpresa, tot i que es podia esperar alguna decisió com aquesta, després de sentir les últimes setmanes comentaris de determinats polítics de l’entorn de l’entitat. La marxa enrera significarà recuperar els treballs del pla d’integració fets durant el juliol i l’agost del 2009, abans de la incorporació de Caixa Girona. De totes maneres, l’aprovació del nou pla d’integració a tres bandes d’Unnim no es podrà aprovar abans de l’última setmana d’aquest mes de març o la primera setmana d’abril. Un cop aprovat el projecte per aquests consells, el pla d’integració s’haurà de tornar a enviar al Banc d’Espanya i a Brussel·les per la seva ratificació i a votació pels consells d’administració de les respectives entitats i un cop aprovat definitivament el pla de fusió podran convocar les respectives assembles generals. Aquestes assemblees s’haurien de convocar els primers dies de maig. Sense Girona, Manlleu millorarà posició.

CULTURA P26

2010-03-11T13:29:00+01:00

Divendres s’inaugura a la galeria El Carme l’exposició de Pilarin Bayés: ‘Festes i Mercats de la Ciutat de Vic’

El nou POUM de Vic dibuixa una ciutat millor

2010-03-11T12:45:01+01:00

L’Ajuntament de Vic va presentar dimecres el POUM abans de la seva aprovació provisional que tindrà lloc en un Ple que es celebrarà properament. Després de la polèmica que va aixecar la primera presentació, amb el resultat de més d’un mil·ler d’al·legacions, s’ha aconseguit un document final que compta amb el suport de la majoria dels grups municipals i recull el més important de les recomanacions ciutadanes. A més, sens dubte s’ha dibuixat una ciutat millor i amb capacitat per afrontar futurs reptes de capitalitat. És important el concepte d’obrir la ciutat de cara al riu per la importància que adquireixen els rius Méder i Gurri, que deixen de convertir-se en un obstacle, i es converteicxen en pulmons verds de la ciutat i com línies referents d’on se situaran equipaments de gran importància per a la ciutat. Pel que fa a grans equipaments comercials, s’ha fet tres reserves: la zona del Gurri nord (carrer Torelló), la zona de Proquímia i Can Codina. Hi ha diferents projectes sobre la taula, que van des de la construcció de pisos amb una zona ajardinada privada, a la construcció de casetes, de les quals, el 42% seran habitatge protegit. El nou POUM també preveu el creixement a la zona de la Guixa, on s’han desprogramat sòls per preservar la zona amb sistema de poble i espai mediambiental. L’Eix 11 de setembre serà un dels referents de la ciutat i no es lliurarà la llicència d’obres per urbanitzar sense un permís d’una comissió urbanística que decidirà sobre les bondats del projecte, ja que es tractarà d’edificis que poden anar de les 9 a les 12 plantes d’alçada. Tot plegat, per dibuixar una ciutat amb futur.

Cornut i pagar el beure

2010-03-11T12:42:00+01:00

Excavacions arqueològiques preventives: són aquelles intervencions que vénen motivades per projectes urbanístics, immobiliaris o de rehabilitació d’edificis. Es realitzaen prèviament a les obres i són finançades pels promotors. D’això en dic ser cornut i pagar el beure.
O sigui, una persona que ha estalviat tota la seva vida i es penja d’una hipoteca per contruir la seva casa, com tingui la desgràcia d’haver triat o disposar d’una parcel·la en un lloc susceptible d’haver-hi vestigis antics, va arreglat. Es trobarà que li pararan o retardaran les obres i es presentaran un grup d’arqueòlegs que durant unes setmanes es dedicaran a excavar, estudiar, fotografiar i dibuixar les possibles troballes. Tot aquest prejudici que li ocasionaran, ajuntat amb haver de pagar hipoteca per uns treballs construtius que encara no han pogut començar, qui els hi compensarà?
L’Administració té una peculiar forma d’ajudar en aquest cas. No sols no es fa càrrec dels treballs arqueològics que s’hi duen a terme i que crec que és bo i necessari que es facin, sinó que qui ha de pagar els plats trencats és el propi promotor de l’obra.
Una altra curiositat: qui fa els treballs d’arqueologia són empreses, ja que així se’ls va obligar quan varen abolir el voluntarisme i, com tota empresa, té l’obligació de ser rendible i fer riquesa. En aquest cas, no a costa de l’Administració, si no a l’esquena dels que volen construir un edifici. Una vegada més el ciutadà en paga els neulers.
Dit això, que quedi clar que és lloable que es faci aquesta recerca arqueològica i que seria una pena que es deixés de fer, és més, si la troballa és important fins i tot hauria de comportar una modificació del projecte, per tal de deixar a la vista les restes arqueològiques o històriques. Però tot això sempre hauria de ser a càrrec de l’Administració, no a càrrec del promotor de les obres.

Un floc de neu dins una gran nevada

2010-03-11T12:41:00+01:00

No sé si és certesa científica quan ens diuen que tot té cicles i que després d’una baixada sempre hi trobem una pujada. La nevada del 30 de gener del 1986, era un dijous tarda -com em recorda en Josep Maria Costa-, la vaig viure a Sobremunt, a Potelles, una casa pairal immensa on hi teníem llogada una planta des d’on fèiem funcionar Osona Ràdio, una emissora ‘pirata’. La neu anava acompanyada d’un vent brutal i aquesta combinació va provocar una catàstrofe increïble; les torres d’alta tensió van caure doblegades per aquesta força de la natura. L’antena d’Osona Ràdio, també. Tot sol, sense llum ni telèfon, i amb un canguelis de pel·lícula de terror, em va tocar passar la nit envoltat de sorolls i fresses estranyes. L’endemà, amb un metre de neu al camí, em vaig aventurar a marxar de Potelles per anar fins a casa el masover de la finca, el bon ‘potelles’, prop de l’església de Sant Martí. A mig camí estava mort… les dificultats per caminar amb neu, més amunt dels genolls, és una prova d’esforç esgotadora. Tornar enrera? Mai. A casa es veu que patien… perquè van fer pujar en Pep Vall i en Saborit de la Gleva, amb un immens tractor, a rescatar-me… de la vora del foc i amb una gran torrada entre mans. Aquest dilluns, més enllà del migdia, amb la màquina encallada per la neu a mig camí, vaig seguir a peu cap a les antenes de Ràdio Vic que estan als Munts, sobre Folgueroles, en terme de Tavèrnoles. Dos pams de neu, amb sabates i jaqueta de carrer, i nevant amb força, em preguntava que feia dalt de la muntanya en una situació absurda, tot rememorant l’amarga experiència del 1986… Endavant. Tampoc faltava tant per arribar a dalt i tenia que posar en marxa l’emissora, perquè la nevada ens havia deixat sense corrent i la ‘burra’ de reserva havia consumit tota la gasolina. A dos quarts de tres vam reprendre la ‘normalitat’ i vam poder seguir informant. Refet per la feina feta, vaig iniciar el descens i als pocs metres vaig trobar l’Àngel amb la màquina. S’havia jugat el tipus per arribar fins allà. Estàvem contents, més quan de camí a Vic i amb el caos que hi havia a la carretera interioritzàvem que la nostra aventura havia estat útil.
Em pregunto què hi ha en comú en les dues històries, a banda de ràdio, neu i burriqueria… potser un xic de com som en aquest país: tossuts per tirar endavant. Crisi? Quina crisi?

Dia internacional de les dones

2010-03-11T12:41:00+01:00

Com cada any tornem a commemorar el 8 de març, dia internacional de les Dones. Això és molt més que una simple data o una celebració, les dones continuen formant part dels col·lectius més febles i desprotegits i continuen rebent un tracte menys just. És per això que cal fer present, de manera periòdica, les reivindicacions pels drets de les dones que són encara necessàries i plenament vigents. Al voltant d’aquest dia la ciutadania posa la mirada sobre aquestes situacions de feblesa i injustícia com a pas imprescindible per a començar a fer-hi quelcom. S’estarà d’acord en que només amb actes de visualització no avançarem gaire en la resolució d’aquestes desigualtats, per tant aquesta data no pot ser doncs només un apunt en una agenda, sinó que ha d’estar present en el nostre treball de cada dia i és necessari que dediquem esforços per posar en evidència unes realitats que massa sovint són invisibles i per recordar tot allò que quotidianament resta oblidat i/o amagat. Per donar-hi més força ens hem unit aquest any diferents entitats i institucions de la ciutat per oferir de manera conjunta les accions en aquest sentit.
D’altra banda les alcaldies i les regidories de dones i d’igualtat de la nostra comarca ja des de fa un parell d’anys superem diferències i colors polítics, i treballem conjuntament en activitats i accions de sensibilització per promoure la igualtat d’oportunitats i la reivindicació dels drets de les dones en els diferents àmbits de la vida quotidiana i estem unint esforços per oferir en un futur molt proper serveis d’informació i d’atenció a les dones de tots els municipis d’Osona.
Com a eina imprescindible per a avançar en la igualtat ens plantegem la coeducació de nens i nenes com a proposta educativa de futur, i, en definitiva, com a camí per a la construcció d’una societat més justa i més solidària. L’educació esdevé un instrument per a transformar aquells valors i estereotips tradicionals, basats en el patriarcat, que ens impedeixen avançar cap a una societat sense discriminacions ni desigualtats. Si eduquem els infants d’avui en actituds i pràctiques més igualitàries, les persones adultes del futur les tindran ben integrades en tots els àmbits de la vida quotidiana i actuaran en conseqüència. Afrontem un gran repte però certament l’objectiu que perseguim també és molt important.
D’ençà de les primeres feministes, que varen reivindicar el poder del dret de vot o de ser mestresses del propi cos s’ha avançat molt i malgrat estar a l’any 2010 amb una legislació que reconeix plenament els drets de les dones, a la pràctica diària encara són molts els aspectes que no estan assumits. El treball familiar no remunerat, les diferencies salarials entre dones i homes o la violència de gènere són una mostra de que tenim un llarg camí per recórrer. L’objectiu és que aquests compromisos normatius i legals esdevinguin una realitat tangible a la vida diària de totes les dones.
Aquest és el nostre camí, seguir treballant i lluitant, dones i homes, pacíficament, per fer efectiva la igualtat en els drets, les llibertats, i la capacitat de presa de decisions i de lideratge. En definitiva, per fer una societat més justa i democràtica en que ja no sigui necessari continuar celebrant el 8 de març.

Per què volem un canvi?

2010-03-11T12:40:00+01:00

A Catalunya hi ha ganes de canvi. Més del 75% de la població creu necessari un canvi. Segons el Centre d’Estudis i Opinió de la Generalitat de Catalunya (gener 2010), el govern tripartit suspèn en la valoració que en fa la ciutadania, amb una nota del 4’81, dada que no s’havia produït mai a la història de la democràcia. A més, també segons la pròpia Generalitat, un 55’1% de la població creu que el govern tripartit no sap com respondre als problemes del país, i un 62’1% considera que el tripartit administra de forma gens o poc eficient els recursos públics.
I què vol dir canvi? Limitar-se a posar-n’hi uns per uns altres? Malament si això és el canvi! Canvi per a nosaltres vol dir recuperar la confiança entre tots plegats. Sumar i no restar. Que la paraula torni a tenir valor. Per això ens proposem fer les coses diferent. I bastir un projecte de país potent, il·lusionador i sobretot eficaç. Un projecte de país que pugui fer front als tres grans reptes que tenim damunt la taula.
En primer lloc, la crisi econòmica. Amb totes les seves conseqüències i derivades. I per fer-hi front el primer canvi que cal fer és passar de parlar de subsidis, a parlar de com creem ocupació. Cal no perdre-ho de vista: el principal dret dels treballadors és la feina. I la feina la generen els emprenedors petits, mitjans o grans. Aquesta és la lògica del canvi: d’una societat subsidiada i dominada, a un país de persones lliures.
En segon lloc, però no menys important, el dret a decidir de la nostra nació. Al segle XXI, al segle de la globalització, no hi ha més limitació que la democràcia. Aquest és un altre gran canvi: el límit al nostre autogovern ja no el marcarà una constitució mal llegida pels de Madrid, sinó que el marcarà l’exercici del dret a decidir del poble català.
I, en tercer lloc, la batalla dels valors. Amb els valors que predominen avui no anem enlloc. La moral de l’esforç, el treball, el compromís, la responsabilitat, el rigor, la feina ben feta. Aquests són els valors i les actituds que ens permetran tirar endavant. Per això també volem canviar la manera de governar: volem fer el govern dels millors, i si cal anar a buscar gent de fora de CiU, també ho farem!